27 DE MARÇ: DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2013

El Dia Mundial del Teatre va ser creat en 1961 per l'Institut Internacional del Teatre (ITI). Se celebra anualment el 27 de març (data de l'obertura del "Teatre de les Nacions" de París) pels Centres ITI i la comunitat teatral internacional. Diversos esdeveniments teatrals nacionals i internacionals són organitzats per a commemorar aquesta ocasió. Un dels més importants és la circulació del Missatge Internacional del Dia Mundial del Teatre a través del com, per invitació del ITI, una figura de talla mundial comparteix les seues reflexions sobre el tema de Teatre i una Cultura de Pau. El primer Missatge Internacional del Dia Mundial del Teatre va ser escrit per Jean Cocteau (França) en 1962.

Primer va ser a Hèlsinki, i després a Viena, en el 9º Congrés Mundial del ITI al juny de 1961 quan el President Arvi Kivimaa va proposar en nom del Centre Finlandés de l'Institut Internacional de Teatre que un Dia Mundial del Teatre fóra instituït. La proposta va ser enterament recolzada

Des de llavors, cada any el 27 de març, el Dia Mundial del Teatre se celebra en moltes i variades formes pels Centres Nacionals del ITI a tot el món.

Cada any, una figura excel·lent en el teatre o una persona excepcional en cor i esperit d'un altre camp, és convidada a compartir les seues reflexions sobre el teatre i l'harmonia internacional. El que es coneix com el Missatge Internacional es tradueix en més de 20 idiomes, llegit per desenes de milers d'espectadors abans de les presentacions en teatres de tot el món i imprès en centenars de diaris. 

Però no passem per alt que la celebració més important està en les nostres mans: acudir al teatre, a la plaça, al cafè, allí on uns personatges ens traslladen a una història que no és la seua.

Us deixe amb el Missatge per al Dia Mundial del Teatre que enguany és del Premi Nóbel de Literatura, Darío Fo.


Fa molt temps, el poder va prendre una decisió intolerant contra els comediants en expulsar-los del país.

Actualment, els actors i les companyies teatrals tenen dificultats per a trobar escenaris públics, teatres i espectadors, tot a causa de la crisi.

Els dirigents, per tant, ja no estan preocupats per controlar a aquells que els citen amb ironia i sarcasme, ja que no hi ha lloc per als actors, ni hi ha un públic al que dirigir-se. 

Per contra, durant el Renaixement, a Itàlia, els que governaven, van haver de fer un esforç important per a mantenir a ratlla als Comediants, doncs reunien abundant públic. 

Se sap que el gran èxode d'actors de Commedia dell'Art va tenir lloc en el segle de la Contrareforma, que va decretar el desmantellament de tots els espais teatrals, especialment a Roma, on van ser acusats d'ofendre a la ciutat santa. En 1697, el Papa Innocent XII, sota la pressió d'insistents requeriments de l'ala més conservadora de la burgesia i dels màxims exponents del clergat, va ordenar l'eliminació del Teatre Tordinona que, segons els moralistes, havia acollit el major nombre de representacions obscenes. 

En l'època de la Contrareforma, el cardenal Carlos Borromeo, que va estar actiu en el nord d'Itàlia, es va consagrar a la redempció dels 'xiquets milanesos', establint una clara distinció entre l'art, com la màxima expressió d'educació espiritual, i el teatre, la manifestació del profà i el vanidoso. En una carta dirigida als seus col·laboradors, que cite de memòria, s'expressa més o menys així: "Els que estem resolts a eradicar les males herbes, hem fet el possible per cremar textos que contenen discursos infames, per a extirpar-los de la memòria dels homes, i al mateix temps perseguir a tots aquells que divulguen aqueixos textos impresos. Evidentment, no obstant açò, mentre dormíem, el diable va maquinar amb renovada astúcia. Fins a quin punt és més penetrant en l'ànima el que els ulls poden veure que el que puguen llegir dels llibres d'aqueix gènere! Fins a quin punt més devastadora per a les ments dels adolescents i xiquets és la paraula parlada i el gest apropiat, que una paraula morta impresa en un llibre. Per tant és urgent traure a les gents de teatre de les nostres ciutats, com ho fem amb les ànimes indesitjables." 

Per tant, l'única solució a la crisi es basa en l'esperança que s'organitze una gran caça de bruixes contra nosaltres i especialment contra la gent jove que desitja aprendre l'art del teatre: Una nova diàspora de Comediants que, des de tal imposició,sense cap dubte provocarà beneficis inimaginables pel bé d'una nova representació. 






27 de Marzo: Día Mundial del Teatro.


El Día Mundial del Teatro fue creado en 1961 por el Instituto Internacional del Teatro (ITI). Se celebra anualmente el 27 de marzo (fecha de la apertura del "Teatro de las Naciones" de París) por los Centros ITI y la comunidad teatral internacional. Varios eventos teatrales nacionales e internacionales son organizados para conmemorar esta ocasión. Uno de los más importantes es la circulación del Mensaje Internacional del Día Mundial del Teatro a través del cual, por invitación del ITI, una figura de talla mundial comparte sus reflexiones sobre el tema de Teatro y una Cultura de Paz. El primer Mensaje Internacional del Día Mundial del Teatro fue escrito por Jean Cocteau (Francia) en 1962.

Primero fue en Helsinki, y luego en Viena, en el 9º Congreso Mundial del ITI en junio de 1961 cuando el Presidente Arvi Kivimaa propuso en nombre del Centro Finlandés del Instituto Internacional de Teatro que un Día Mundial del Teatro fuera instituido. La propuesta fu enteramente respaldada
Desde entonces, cada año el 27 de marzo, el Día Mundial del Teatro se celebra en muchas y variadas formas por los Centros Nacionales del ITI en todo el mundo.
Cada año, una figura sobresaliente en el teatro o una persona excepcional en corazón y espíritu de otro campo, es invitada a compartir sus reflexiones sobre el teatro y la armonía internacional. Lo que se conoce como el Mensaje Internacional se traduce en más de 20 idiomas, leído por decenas de miles de espectadores antes de las presentaciones en teatros de todo el mundo e impreso en cientos de diarios. 

Pero no pasemos por alto que la celebración más importante está en nuestras manos: acudir al teatro, a la plaza, al café, allí donde unos personajes nos trasladen a una historia que no es la suya.

Os dejo con el Mensaje para el Día Mundial del Teatro que este año es del Premio Nóbel de Literatura, Darío Fo.


Hace mucho tiempo, el poder tomó una decisión intolerante contra los comediantes al expulsarlos del país.
Actualmente, los actores y las compañías teatrales tienen dificultades para encontrar escenarios públicos, teatros y espectadores, todo a causa de la crisis.Los dirigentes, por tanto, ya no están preocupados por controlar a aquellos que les citan con ironía y sarcasmo, ya que no hay sitio para los actores, ni hay un público al que dirigirse.Por el contrario, durante el Renacimiento, en Italia, los que gobernaban, tuvieron que hacer un esfuerzo importante para mantener a raya a los Comediantes, pues reunían abundante público.Se sabe que el gran éxodo de actores de Commedia dell'Arte tuvo lugar en el siglo de la Contrarreforma, que decretó el desmantelamiento de todos los espacios teatrales, especialmente en Roma, donde fueron acusados de ofender a la ciudad santa. En 1697, el Papa Inocente XII, bajo la presión de insistentes requerimientos del ala más conservadora de la burguesía y de los máximos exponentes del clero, ordenó la eliminación del Teatro Tordinona que, según los moralistas, había acogido el mayor número de representaciones obscenas.En la época de la Contrarreforma, el cardenal Carlos Borromeo, que estuvo activo en el norte de Italia, se consagró a la redención de los 'niños milaneses', estableciendo una clara distinción entre el arte, como la máxima expresión de educación espiritual, y el teatro, la manifestación de lo profano y lo vanidoso. En una carta dirigida a sus colaboradores, que cito de memoria, se expresa más o menos así: "Los que estamos resueltos a erradicar las malas hierbas, hemos hecho lo posible por quemar textos que contienen discursos infames, para extirparlos de la memoria de los hombres, y al mismo tiempo perseguir a todos aquellos que divulgan esos textos impresos. Evidentemente, sin embargo, mientras dormíamos, el diablo maquinó con renovada astucia. ¡Hasta qué punto es más penetrante en el alma lo que los ojos pueden ver que lo que puedan leer de los libros de ese género! ¡Hasta qué punto más devastadora para las mentes de los adolescentes y niños es la palabra hablada y el gesto apropiado, que una palabra muerta impresa en un libro. Por tanto es urgente sacar a las gentes de teatro de nuestras ciudades, como lo hacemos con las almas indeseables."Por tanto, la única solución a la crisis se basa en la esperanza de que se organice una gran caza de brujas contra nosotros y especialmente contra la gente joven que desea aprender el arte del teatro: Una nueva diáspora de Comediantes que, desde tal imposición, sin lugar a dudas provocará beneficios inimaginables por el bien de una nueva representación. 

Traducción de Fernando Bercebal Proyecto ÑAQUE