Sempre ens quedarà el Circuit de Microteatre.

“Toca-la una altra vegada Sam”. Fira a Fira (de Xàtiva), des de fa ja massa anys en finalitzar aquesta entonem la mateixa cançó perquè a força de repetir al final s'assabenten els que han de fer-ho. Què s'ha fet de la programació cultural de nivell que, antany, tenia la Fira de Xàtiva? On s'ha quedat el teatre de qualitat? (ha d'haver-se perdut pel camí encara amb el GPS). O tal vegada he de reformular la pregunta: saben bé els programadors de la Fira, amb el Regidor al capdavant, que existeix el Teatre o la Música amb majúscula? Potser resulta que estic sent mala persona i li estic demanant “peras al olmo”. Potser resulta que ells per teatre entenen que deu ser les obretes que porten a aquest efecte i que no se sap molt bé si són sainets, comèdies, astracanades o més aviat un vull i no puc. Potser resulta que també estiguen fent política des de la programació de la Fira i aquesta no és més que un altre reflex clar i nítid de la política del PP en aquesta nostra ciutat, és a dir, la falta de política i la proliferació de “arreglos” amb els amiguets i/o simpatitzants i “parches”.
Encara es passeja per la meua memòria (estic ja major) el record de fires passades, en l'actual Estació d'Autobusos de Xàtiva, on vam poder veure les obres teatrals que havien estat en cartell eixa temporada o que s'havien estrenat a La Mostra d´Alcoi o al llarg de la geografia espanyola.
Potser resulta que per música entenen que és, a part dels concerts i vetlades de DJ´s per a la joventut, el patètic concert-homenatge a Bruno Lomas que, any rere any, s'obstinen a programar i que a hores d'ara ja destil.la una olor a naftalina insuportable.
Aquells concerts meravellosos a la Plaça del Mercat o a la Plaça de la Seu (l'últim va ser el de María del Mar Bonet cantant a la llum de la lluna davant del pòrtic dels àngels de la façana de l'antic hospital) do estan?
Tot açò amb molt menys pressupost de l'actual.
Quo vadis theatrum?  Quo vadis musicae?
I ja ficada en faena i com hui estic molt preguntona, on està en aquesta ciutat el teatre alternatiu pel qual tant s'ha lluitat per mantenir -servidora s'ha deixat la pell, els diners i la salut en eixa lluita-? On estan les propostes arriscades que antany dúiem a terme els tres grups de teatre que coexistíem (Bicicleta Teatre, Teatre de la Lluna -del que sóc membre fundador- i el grup que dirigia Arcadio Pascual –intente acordar-me del nom del grup però la memòria m'ha enviat a passeig-) amb les quals anàvem a canviar la societat i sense que intervinguera, en la majoria dels casos, l'ajuntament? És més, és un fet tristament constatable que en el procés de “desaparició” té molt a veure el que al final, els muntatges es feren en funció de la programació de la regidoria de cultura de l'ajuntament.
En l'actualitat no s'està portant programació teatral a la ciutat. El teatre-búnquer que ens ha costat als ciutadans, si malament no recorde la friolera de dues mil cinc-cents milions d´euros, s'alça silenciós i silenciat a excepció d'algun que un altre muntatge puntual d'un grup de teatre de la ciutat i que només serveix per a traure de dificultats i omplir-li la programació a la regidora de in-cultura.
En certes ocasions, aquesta és una d'elles, qualsevol temps passat sí va ser millor.
Un altre dia parlaré de la figura anacrònica de la reina de la fira que a mí, com a dona, em regira tot per dins fins a provocar-me el vòmit quan llig o sent el titulet en qüestió.

En fi, sempre ens quedarà París o, en aquest cas, el Circuit de Microteatre.



__________________________________________

“Tócala otra vez Sam”. Feria a Feria (de Xàtiva), desde hace ya demasiados años al finalizar ésta entonamos la misma canción para que a base de repetir al final se enteren los que tienen que hacerlo. ¿Qué se ha hecho de la programación cultural de nivel que, antaño, tenía la Fira de Xàtiva? ¿Dónde se ha quedado el teatro de calidad? (debe haberse perdido por el camino aún con el GPS). O tal vez debo reformular la pregunta ¿saben bien los programadores de la Fira, con el Concejal a la cabeza, que existe el Teatro o la Música con mayúscula? A lo mejor resulta que estoy siendo mala persona y le estoy pidiendo peras al olmo. A lo mejor resulta que ellos por teatro entienden que es las obritas que traen a tal efecto y que no se sabe muy bien si son sainetes, comedias, astracanadas o más bien un quiero y no puedo. A lo mejor resulta que también están haciendo política desde la programación de la Fira y ésta no es más que otro reflejo claro y nítido de la política del PP en esta nuestra ciudad, es decir, la falta de política y la proliferación de “apaños” con los amiguetes y/o simpatizantes y “parches”.
Aún se pasea por mi memoria (estoy ya mayor) el recuerdo de firas pasadas, en la actual Estación de Autobuses de Xàtiva, en donde pudimos ver las obras teatrales que habían estado en cartel esa temporada o que se habían estrenado en La Mostra d´Alcoy o a lo largo y ancho de la geografía española.
A lo mejor resulta que por música entienden que es, aparte de los conciertos y veladas de DJ´s para la juventud, el patético concierto-homenaje a Bruno Lomas que, años tras año, se empeñan en programar y que a estas alturas ya despide un olor a naftalina insoportable.
Aquellos conciertos maravillosos en la Plaça del Mercat o la Plaça de la Seu (el último fue el de María del Mar Bonet cantando a la luz de la luna delante del pórtico de los ángeles de la fachada del antiguo hospital) do están?
Todo ello con mucho menos presupuesto del actual.
Quo vadis theatrum? Quo vadis musicae?
Y ya metida en faena y como hoy estoy muy preguntona ¿dónde está en esta ciudad el teatro alternativo por el que tanto se ha luchado por mantener -servidora se ha dejado la piel, el dinero y la salud en esa pelea- ? ¿Dónde están las propuestas arriesgadas que antaño llevábamos a cabo los tres grupos de teatro que coexistíamos (Bicicleta Teatre, Teatre de la Lluna -del que soy miembro fundador- y el grupo que dirigía Arcadio Pascual –intento acordarme del nombre del grupo pero la memoria me ha enviado a paseo-) con las que íbamos a cambiar la sociedad y sin que mediara, en la mayoría de los casos, intervención alguna del ayuntamiento? Es más, es un hecho tristemente constatable que en el proceso de “desaparición”  tiene mucho que ver con que al final, los montajes se hicieran en función de la programación de la concejalía de cultura del ayuntamiento.
En la actualidad no se está trayendo programación teatral a la ciudad. El teatro-bunker que nos ha costado a los ciudadanos, si mal no recuerdo la friolera de dos mil quinientos millones de €uros, se yergue silencioso y silenciado a excepción de algún que otro montaje puntual de un grupo de teatro de la ciudad y que sólo sirve para sacar de apuros y llenarle la programación a la concejala de in-cultura.
En ciertas ocasiones, ésta es una de ellas, cualquier tiempo pasado sí fue mejor.
Otro día hablaré de la figura anacrónica de la reina de la fira que a mi, como mujer, me revuelve todo por dentro hasta provocarme el vómito cuando leo u oigo el titulito en cuestión.

En fin, siempre nos quedará París o, en este caso, el Circuit de Microteatre.