tag:blogger.com,1999:blog-70934376967787253022024-02-20T01:42:56.216+01:00 EL CARRO DE TESPIS CON MOTOR DE EXPLOSIÓN
PARECE CLARO QUE, AFORTUNADAMENTE, AL TEATRO NO HAY QUIEN LO DOMESTIQUE.
-LAIA RIPOLL-
Carme la Socarràhttp://www.blogger.com/profile/06763610655607407200noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-7093437696778725302.post-79736502310359037852019-02-01T15:02:00.000+01:002019-02-01T16:06:50.437+01:00EL CUERPO TRASCENDENTE<span style="background-color: white; border: 0px; color: #464545; font-family: "droidsansregular"; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; border: 0px; color: #464545; font-family: "droidsansregular"; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizzraGbXhCNCEdRZYkzfT2CkJSd8SCiQoyo_gwUDX5DCRfuQlVCn6yBAeoCMvqNZVuXHWFllu_KqvwKyuXeGYGqbREDBQRFg_57oU4kGLbVSHMIbwoK6WMa1jW0_7WQ76lFTkNLKAWfyQ/s1600/Ciclo-Pina_Cafe%25CC%2581-Mu%25CC%2588ller.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizzraGbXhCNCEdRZYkzfT2CkJSd8SCiQoyo_gwUDX5DCRfuQlVCn6yBAeoCMvqNZVuXHWFllu_KqvwKyuXeGYGqbREDBQRFg_57oU4kGLbVSHMIbwoK6WMa1jW0_7WQ76lFTkNLKAWfyQ/s640/Ciclo-Pina_Cafe%25CC%2581-Mu%25CC%2588ller.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="background-color: white; border: 0px; color: #464545; font-family: "droidsansregular"; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; border: 0px; color: #464545; font-family: "droidsansregular"; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="hascaption">“La danza debe tener otra razón que
la de simple técnica y rutina…No se trata de arte, tampoco de simple
conocimiento. Se trata de la vida, de encontrar un lenguaje para la vida. Y se
trata siempre de algo que todavía no es arte y podría llegar a serlo.” (Pina
Bausch)</span><o:p></o:p></div>
<span style="background-color: white; border: 0px; color: #464545; font-family: "droidsansregular"; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; border: 0px; color: #464545; font-family: "droidsansregular"; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Moverse fue para Pina Bausch algo muy característico de su propio ser. Un acto íntimo y espontáneo que nunca sintió necesidad de explicar con demasiadas palabras. No fue mujer de teorías. Sólo quiso bailar. Se asegura que hay mucho de infantil en su danza-teatro. La explicación fue ofrecida por la propia coreógrafa. “Hay cosas que sólo las podemos hacer cuando somos niños: chapotear en el agua, ensuciarnos, pintarnos, jugar. Es estupendo que se puedan hacer estas cosas, a lo grande, en el escenario”. Su visión del cuerpo lograba expresarla a conciencia y plenitud. Parca de palabras y profunda en su introspección, de la que surgió siempre su movimiento, para muchos cercano al gesto teatral más que a la abstracción corporal que tanto pregonó la danza del siglo XX. Antes que volúmenes de valoraciones plásticas dispuestos fríamente en un tiempo y en un espacio escénicos, la consideración de sus intérpretes era la de humanos psicológicamente perfilados.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">No había para ella un ámbito más vital que una sala de ensayos ni compañía más preciada que la de sus bailarines. Con ellos se sumergía en procesos de creación más intuitivos que intelectuales y exhaustivamente centrados en la praxis escénica. La comunicación entre ellos operaba a través de la identificación y la complicidad de emociones y ademanes, así como de manifestaciones estéticas corpóreas. Allí se evidenciaba la Pina Bausch obsesiva y hasta imperativa, justa en su verbo y desbordada en imágenes, por lograr un código formal altamente depurado y reconocible pero en correspondencia plena con las motivaciones que fluían de su espíritu. No renegó de la forma. Muy por el contrario, hizo de ella un concepto trascendente que orientaría toda su obra.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Alguien ha querido reconocer en las acciones creativas de Bausch el determinismo dionisíaco. Es decir, la necesidad imposible de no satisfacer, de percibir la fuerza del torrente desde dentro y no desde una dimensión apartada e ideal. “Nunca digo ‘este es el escenario y aquí hay que representar la obra’. El entorno se va creando a medida que prosperan los procesos de ensayo. Me gusta que aparezcan en el escenario cosas tan reales como la tierra, la hojarasca o el agua”. En La consagración de la primavera, por ejemplo, el rito se lleva a cabo bajo impulsos telúricos. Sobre la tierra húmeda se galvanizan cuerpos y se procede a la ofrenda de la volcánica naturaleza. La acción solista de La Elegida conduce a la convulsión, el éxtasis y el desvanecimiento. El impulso gregario que originan las acciones colectivas se torna explosivamente individual.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La más significativa coreógrafa occidental de la segunda mitad del siglo XX, la mujer que nunca se sintió feminista, la que era capaz de llevar hasta la exacerbación a un bailarín en un ensayo fatigante y reiterativo, puso de relieve los rasgos de su enigmática personalidad y su comprometida concepción del cuerpo trascendente.</div>
<div style="text-align: justify;">
Siempre silenciosa, alguna vez afirmó que no predicaba máxima alguna y que buscaba explicaciones sólo dentro de si misma.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i> Susy-Q Revista de Danza núm 29. INAEM</i></b></div>
</span>Carme la Socarràhttp://www.blogger.com/profile/06763610655607407200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7093437696778725302.post-7432325412510487042019-02-01T14:45:00.000+01:002019-02-01T15:03:04.064+01:00CARTA A UN ACTOR<div style="text-align: justify;">
<div align="justify" style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em; outline: none; padding: 0px;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Con Bertolt Brecht nace la "era científica del actor". Sus tratados sobre la escena, el "teatro épico" y la formación del intérprete forman la más completa organización filosófica y estética del arte teatral contemporáneo.</span></div>
<div align="justify" style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em; outline: none; padding: 0px;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Si el naturalismo de Stanislavski plantea una “identificación” total del actor con el personaje, Brecht, por el contrario, propone una “actuación reflexiva”, distanciada y crítica que saque a la luz la humanidad del personaje, sus deficiencias, sus puntos débiles, sus deseos y contradicciones frente a una sociedad acuciada por la transformación del individuo y el cambio social.</span></div>
<div align="justify" style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em; outline: none; padding: 0px;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Brecht, en lugar de llevar la construcción del personaje por la línea continua de emociones y sentimientos capaces de producir una identificación en el espectador, estimula en el actor líneas simultáneas para salir y entrar del personaje, o sea, hacerlo creíble cuando el actor coincide con el punto de vista del personaje y alejarse de él como un narrador que “cuenta el personaje” al que representa.</span></div>
<div align="justify" style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em; outline: none; padding: 0px;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En la Ópera de los tres centavos, Mackie Cuchillo, la figura central de la obra, personifica la idea simultánea del personaje. Al principio parece controlar las circunstancias de su vida; su maldad e inteligencia le permiten sobrevivir en medio del crimen organizado, pero lo que no sospecha es que él, el más corrupto de los corruptos, va a ser delatado por sus amigos. El destino y sus circunstancias desgraciadas se vuelven contra él. La condena es la horca.</span></div>
<div align="justify" style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em; outline: none; padding: 0px;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Mientras Mackie cree en el control de su supervivencia, lo que el espectador ve es el esfuerzo por sobrevivir de personajes secundarios. alimentados por la desgracia del "invencible" protagonista. Al final, con un golpe de efecto, llega un mensajero de la reina el día de su coronación, justo en el instante en que Mackie va a ser ahorcado. Con una contundente ironía el autor hace que la reina salve a todos: regala al malvado Mackie el castillo de Marmarel y otorga la nobleza a su séquito de prostitutas y criminales.</span></div>
<div align="justify" style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em; outline: none; padding: 0px;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En sus consejos a los actores, Brecht hace estas observaciones sobre la construcción del personaje: "Antes de apropiarte del personaje o de perderte en él, existe una primera etapa: te enfrentas con el personaje y no lo entiendes. Esto ocurre durante la lectura de la pieza... “La segunda fase es la identificación, la búsqueda de la verdad del personaje, en sentido subjetivo; le dejas hacer lo que él quiere y como lo quiera hacer.” “La tercera fase es aquella en la que procuras ver al personaje que ahora "eres" desde fuera, desde el punto de vista de la sociedad; entonces debes recordar la desconfianza y la perplejidad de la primera fase"</span></div>
<div align="justify" style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em; outline: none; padding: 0px;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> "Técnica y representación teatrales". Liuba Cid y Ramón Nieto.</span></div>
</div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br />
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
<b>- CARTA A UN ACTOR-</b></div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;">Como he podido ver, muchas de mis declaraciones sobre el teatro son erróneamente interpretadas. Lo advierto, más que nada, a través de las cartas y artículos cuyos autores dicen estar de acuerdo conmigo. En esos casos me siento como un matemático que leyera: “Estoy completamente de acuerdo con usted en que dos por dos son cinco.” Creo que ciertas manifestaciones han sido mal interpretadas porque he dado por sentadas cosas importantes, en lugar de formularlas. La mayoría de estas manifestaciones están contenidas en notas que he incorporado a mis obras, para que se las represente correctamente. Eso les otorga un tono un poco seco, artesanal. Es como si un escultor escribiera cómo deben exponerse sus trabajos, en qué lugar, sobre qué zócalo... Son indicaciones frías. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;">Quizá los destinatarios esperaran algunas declaraciones acerca del espíritu con que se crearon esas obras. Ahora sólo les resta deducirlas laboriosamente en base a esas indicaciones. Tomemos, por ejemplo, la descripción de técnicas artísticas. Por supuesto que el arte no se desenvuelve sin la técnica artística y es importante describir “cómo se hace”, sobre todo cuando las artes han atravesado un decenio y medio de barbarie, como ha ocurrido entre nosotros. Pero no se debe creer que, por ser susceptible de ser descrito, se trata de algo que debe aprenderse y ejercitarse “en frío”. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;">Ni siquiera el aprendizaje de la dicción —tan necesario para la mayoría de nuestros actores— puede hacerse con absoluta frialdad, como algo mecánico. El actor debe aprender, por ejemplo, a hablar con claridad; pero eso no es sólo un problema de consonantes y vocales; la claridad depende, fundamentalmente, del sentido de las palabras. Si al mismo tiempo que aprende a articular no aprende a extraer el sentido de sus réplicas, pronunciará las palabras mecánicamente y su “bella dicción” destruirá el sentido de las frases que pronuncia. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;">Y en cuanto a la claridad, existen diferencias y gradaciones de todo tipo. Las diferentes clases sociales tienen diferente tipo de claridad: un campesino puede hablar con claridad, comparado con otro campesino; pero su claridad será de naturaleza diferente que la de un ingeniero. Por eso, el actor debe cuidar de que su idioma se mantenga flexible, adaptable. No debe dejar de pensar en el verdadero idioma de los hombres. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;">Después está el problema del dialecto. También en ese aspecto es preciso vincular lo técnico con lo general. Nuestra dicción teatral se ajusta al alemán culto, pero con el correr del tiempo se ha ido haciendo muy amanerada y rígida; se ha convertido en una especie muy particular de alemán culto, que no es tan flexible como el idioma culto cotidiano. No hay razón para dejar de utilizar un lenguaje “elevado” en escena, para impedir que el teatro desarrolle su propio lenguaje. Pero ese lenguaje debe ser capaz de evolucionar, debe ser variado y vivo. El pueblo habla en dialecto. En ese dialecto expresa sus sentimientos más profundos. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;">¿Cómo es posible que nuestros actores retraten al pueblo y hablen al pueblo sin apelar a ese dialecto y sin incorporar su dejo al alemán culto de la escena? Otro ejemplo: el actor debe aprender a economizar su voz; nunca debe enronquecer. Sin embargo, debe estar en condiciones de mostrar a un hombre que, dominado por la pasión, habla con voz enronquecida o grita. Sus ejercicios foniátricos tienen, pues, mucho de actuación. Pero esa actuación se hará formalista, vacía, exterior, mecánica, si en el curso de su formación artística el actor olvida —aunque más no sea por un instante— que su misión es representar a gente viva. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;">Y llego así a su pregunta: usted quiere saber si mi exigencia de que el intérprete no se transforme totalmente en el personaje de la obra, sino que —por así decirlo— se mantenga a su lado, censurándolo o alabándolo, no transforma la actuación en un asunto puramente técnico y, hasta cierto punto, deshumanizado. A mi juicio no es así. Sin duda ha sido mi manera de escribir —que da demasiadas cosas por sentadas— lo que ha creado esa impresión. ¡Maldita sea esa costumbre mía! Por supuesto que en el escenario de un teatro realista deben aparecer seres vivos, completos, contradictorios, con todas sus pasiones, con todas sus expresiones y acciones espontáneas. La escena no es un herbario ni un museo zoológico con animales embalsamados. El actor debe que ser capaz de crear esos seres (y si usted pudiera ver nuestras representaciones vería esos seres ¡y no a pesar de nuestros principios, sino gracias a ellos!) Pero existe un disolverse-totalmente-en-el-personaje que hace que el actor presente a la figura como algo sobrentendido, como algo que no puede ser de otra manera. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;">Eso da lugar a que el espectador se limite a aceptarlo tal cual es y entonces se produce ese estéril “comprender es perdonar”, que alcanzó su punto culminante en el naturalismo. Nosotros, que nos empeñamos en modificar la naturaleza humana en la misma medida en que se está modificando al resto de la naturaleza, tenemos que encontrar la manera de “mostrar al hombre desde un ángulo” que admita la intervención de la sociedad. Para eso, el actor debe modificar fundamentalmente su enfoque, porque el arte dramático se ha basado hasta ahora en el concepto de que el hombre es como es, y seguirá siendo así para mal de la sociedad o para su propio mal; seguirá siendo “eternamente humano”, “por naturaleza; así y de ninguna otra manera”, etcétera, etcétera. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;">El actor debe tomar posición, mental y emotivamente, respecto a su personaje y a su escena. Ese cambio de enfoque, que considero necesario, no es una operación fría, mecánica. En el arte no puede haber nada frío ni mecánico y esta nueva actitud es de naturaleza artística. Si el actor no se siente legítimamente unido a su nuevo público, si no siente un apasionado interés por el progreso humano, el cambio no podrá producirse. Así, esos movimientos escénicos, por medio de los cuales nuestro teatro procura reproducir con fidelidad el sentido de una pieza, no son fenómenos “puramente estéticos” que persiguen efectos o la belleza formal. Son parte de un teatro que encara grandes temas destinados a la nueva sociedad y no pueden realizarse sin una profunda comprensión y una apasionada aceptación del nuevo orden que rige las relaciones humanas. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;">No puedo rehacer todas las notas que acompañan a mis piezas. Tome usted estas líneas como un suplemento provisorio a esas indicaciones, como un intento de compensar lo que he dado erróneamente por sobrentendido. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;">Por cierto, me queda aún por explicar esa manera relativamente calma de actuar, que es característica del Berliner Ensemble y que suele llamar la atención de algunos observadores. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;">No tiene nada de objetividad artificial —los actores toman posición respecto a sus personajes— ni de sutileza racional —la razón nunca interviene fríamente en la lucha—; se debe, simplemente, a que las piezas ya no quedan libradas al ardiente “temperamento dramático”. El verdadero arte se excita ante el tema. Si el espectador cree percibir, de tanto en tanto, una cierta frialdad, es porque ha chocado con la soberanía, sin la cual el arte no puede existir. Un nuevo tipo de apasionamiento. El teatro, en todas sus ramas, se caracteriza por tener un alto grado de impaciencia. Esta actitud es propia de todo individuo que interviene en un juego, ya sea de competencia o de azar. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;">El éxito en el teatro es siempre inseguro, todo depende de tal o cual circunstancia —un momento favorable, una moda nueva o vieja, un gran nombre, etc.— y, además, de que los actores principales o toda la compañía estén o no en forma esa noche. Por ello se requiere un apasionamiento muy particular; una tensión muy especial, condicionada por el instante. Aún hoy se contrata y se valora a los actores por su temperamento. En las entrevistas, generalmente tienen arrebatos que les permiten lucir sus “medios”. En la primera lectura, cuando aún no saben qué va a pasar, extraen todo lo que de temperamental tenga su papel y se van dando cuerda desde el comienzo, hasta alcanzar un ritmo “febril”... y arrastran. La acción es para ellos un simple pretexto para expresar estados de ánimo, sobre todo los de naturaleza violenta; es una oportunidad para crear tensiones. En una palabra, todo es una empresa de gran impaciencia y orientada a contagiar esa impaciencia al público. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;">De modo que ciertas consideraciones imprescindibles al elaborar una nueva forma de actuación —sobre todo si esa forma de actuación desecha el acostumbrado enfoque temperamental— lesionan el nervio motor del teatro. Pero el teatro alemán necesita, indefectiblemente, elaborar una forma de actuación acorde con la nueva estructuración social. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;">Es preciso renunciar al temperamento como clave de todo arte, y no sólo porque hace mucho que ha pasado a ser un pobre sustituto de ese apasionamiento que alentaba en la cultura burguesa mientras duró el revolucionario ascenso de la burguesía y que podría definirse muy bien como “espíritu de lucha”. Sin duda en aquellos tiempos la pasión tenía las mismas resonancias bélicas que los tambores que incitaban a la lucha a los nuevos ejércitos burgueses de Francia. Pero el nuevo apasionamiento, el espíritu de lucha del proletariado en ascenso, se manifiesta de otra manera. Los arrebatos del individuo ya no son erupciones a través de una brecha. Los personajes ya no hacen la historia ni las historias. Ha llegado el momento de emplear la paciencia para trabajos que exigen un nuevo tipo de apasionamiento.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxTg-rGnd8uYp1yephjM8c_PeE7sji0s-oqGtCSZ7G2pjp-YikBPpGow9QBFs2r3GXLXT3oPnYgoKFQDoUd0WJsatPuxpMqkn9DL7ttX0AY_H8MPhhtpmUVOHJCg1PqLQW_YN65c0AXlQ/s1600/brecht+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="471" data-original-width="348" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxTg-rGnd8uYp1yephjM8c_PeE7sji0s-oqGtCSZ7G2pjp-YikBPpGow9QBFs2r3GXLXT3oPnYgoKFQDoUd0WJsatPuxpMqkn9DL7ttX0AY_H8MPhhtpmUVOHJCg1PqLQW_YN65c0AXlQ/s400/brecht+%25281%2529.jpg" width="295" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>
</span>Carme la Socarràhttp://www.blogger.com/profile/06763610655607407200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7093437696778725302.post-43778842137733315542014-08-18T14:54:00.000+02:002017-07-30T14:01:44.704+02:00Sempre ens quedarà el Circuit de Microteatre.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">“Toca-la una altra vegada Sam”.
Fira a Fira (de Xàtiva), des de fa ja massa anys en finalitzar aquesta entonem
la mateixa cançó perquè a força de repetir al final s'assabenten els que han de
fer-ho. Què s'ha fet de la programació cultural de nivell que, antany, tenia la
Fira de Xàtiva? On s'ha quedat el teatre de qualitat? (ha d'haver-se perdut pel
camí encara amb el GPS). O tal vegada he de reformular la pregunta: saben bé
els programadors de la Fira, amb el Regidor al capdavant, que existeix el Teatre
o la Música amb majúscula? Potser resulta que estic sent mala persona i li
estic demanant “peras al olmo”. Potser resulta que ells per teatre entenen que deu
ser les obretes que porten a aquest efecte i que no se sap molt bé si són
sainets, comèdies, astracanades o més aviat un vull i no puc. Potser resulta
que també estiguen fent política des de la programació de la Fira i aquesta no
és més que un altre reflex clar i nítid de la política del PP en aquesta nostra
ciutat, és a dir, la falta de política i la proliferació de “arreglos” amb
els amiguets i/o simpatitzants i “parches”. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">Encara es passeja per la meua
memòria (estic ja major) el record de fires passades, en l'actual Estació
d'Autobusos de Xàtiva, on vam poder veure les obres teatrals que havien estat
en cartell eixa temporada o que s'havien estrenat a La Mostra d´Alcoi o al
llarg de la geografia espanyola.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">Potser resulta que per música
entenen que és, a part dels concerts i vetlades de DJ´s per a la joventut, el
patètic concert-homenatge a Bruno Lomas que, any rere any, s'obstinen a
programar i que a hores d'ara ja destil.la una olor a naftalina insuportable. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">Aquells concerts meravellosos a
la Plaça del Mercat o a la Plaça de la Seu (l'últim va ser el de María del Mar
Bonet cantant a la llum de la lluna davant del pòrtic dels àngels de la façana
de l'antic hospital) do estan?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="font-family: "bookman old style" , "serif"; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-size: large;">Tot açò amb molt menys pressupost de l'actual.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="font-family: "bookman old style" , "serif"; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-size: large;">Quo vadis theatrum? Quo vadis musicae?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">I ja ficada en faena i com hui
estic molt preguntona, on està en aquesta ciutat el teatre alternatiu pel qual
tant s'ha lluitat per mantenir -servidora s'ha deixat la pell, els diners i la
salut en eixa lluita-? On estan les propostes arriscades que antany dúiem a
terme els tres grups de teatre que coexistíem (Bicicleta Teatre, Teatre de la Lluna
-del que sóc membre fundador- i el grup que dirigia Arcadio Pascual –intente
acordar-me del nom del grup però la memòria m'ha enviat a passeig-) amb les
quals anàvem a canviar la societat i sense que intervinguera, en la majoria
dels casos, l'ajuntament? És més, és un fet tristament
constatable que en el procés de “desaparició” té molt a veure el que al final,
els muntatges es feren en funció de la programació de la regidoria de cultura de
l'ajuntament.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">En l'actualitat no s'està
portant programació teatral a la ciutat. El teatre-búnquer que ens ha costat
als ciutadans, si malament no recorde la friolera de dues mil cinc-cents milions
d´euros, s'alça silenciós i silenciat a excepció d'algun que un altre muntatge
puntual d'un grup de teatre de la ciutat i que només serveix per a traure de
dificultats i omplir-li la programació a la regidora de in-cultura. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">En certes ocasions, aquesta és
una d'elles, qualsevol temps passat sí va ser millor.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">Un altre dia parlaré de la
figura anacrònica de la reina de la fira que a mí, com a dona, em regira tot
per dins fins a provocar-me el vòmit quan llig o sent el titulet en qüestió.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">En fi, sempre ens quedarà París
o, en aquest cas, el Circuit de Microteatre.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTlzYb25TxLsFZyLsut_CVjW8FeNDArAWUyAFFmgOA2w93_I5Yj9oHggyOtm3AWjGd4SBpMz1492rGM49bSgLy1OABHt-n8zByTQcbXgCg_0M8287k2Zz7EyoYgVsE1_qwcc-24WZxmVQ/s1600/Micro+teatre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTlzYb25TxLsFZyLsut_CVjW8FeNDArAWUyAFFmgOA2w93_I5Yj9oHggyOtm3AWjGd4SBpMz1492rGM49bSgLy1OABHt-n8zByTQcbXgCg_0M8287k2Zz7EyoYgVsE1_qwcc-24WZxmVQ/s1600/Micro+teatre.jpg" width="232" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">__________________________________________</span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">“Tócala otra vez Sam”. Feria a
Feria (de Xàtiva), desde hace ya demasiados años al finalizar ésta entonamos la
misma canción para que a base de repetir al final se enteren los que tienen que
hacerlo. ¿Qué se ha hecho de la programación cultural de nivel que, antaño,
tenía la Fira de Xàtiva? ¿Dónde se ha quedado el teatro de calidad? (debe
haberse perdido por el camino aún con el GPS). O tal vez debo reformular la
pregunta ¿saben bien los programadores de la Fira, con el Concejal a la cabeza,
que existe el Teatro o la Música con mayúscula? A lo mejor resulta que estoy
siendo mala persona y le estoy pidiendo peras al olmo. A lo mejor resulta que ellos
por teatro entienden que es las obritas que traen a tal efecto y que no se sabe
muy bien si son sainetes, comedias, astracanadas o más bien un quiero y no
puedo. A lo mejor resulta que también están haciendo política desde la
programación de la Fira y ésta no es más que otro reflejo claro y nítido de la
política del PP en esta nuestra ciudad, es decir, la falta de política y la
proliferación de “apaños” con los amiguetes y/o simpatizantes y “parches”. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">Aún se pasea por mi memoria
(estoy ya mayor) el recuerdo de firas pasadas, en la actual Estación de
Autobuses de Xàtiva, en donde pudimos ver las obras teatrales que habían estado
en cartel esa temporada o que se habían estrenado en La Mostra d´Alcoy o a lo
largo y ancho de la geografía española.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">A lo mejor resulta que por
música entienden que es, aparte de los conciertos y veladas de DJ´s para la
juventud, el patético concierto-homenaje a Bruno Lomas que, años tras año, se
empeñan en programar y que a estas alturas ya despide un olor a naftalina
insoportable. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">Aquellos conciertos
maravillosos en la Plaça del Mercat o la Plaça de la Seu (el último fue el de
María del Mar Bonet cantando a la luz de la luna delante del pórtico de los
ángeles de la fachada del antiguo hospital) do están?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">Todo ello con mucho menos
presupuesto del actual.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="font-family: "bookman old style" , "serif"; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-size: large;">Quo vadis theatrum? Quo vadis musicae?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">Y ya metida en faena y como hoy
estoy muy preguntona ¿dónde está en esta ciudad el teatro alternativo por el
que tanto se ha luchado por mantener -servidora se ha dejado la piel, el dinero
y la salud en esa pelea- ? ¿Dónde están las propuestas arriesgadas que antaño
llevábamos a cabo los tres grupos de teatro que coexistíamos (Bicicleta Teatre,
Teatre de la Lluna -del que soy miembro fundador- y el grupo que dirigía
Arcadio Pascual –intento acordarme del nombre del grupo pero la memoria me ha
enviado a paseo-) con las que íbamos a cambiar la sociedad y sin que mediara,
en la mayoría de los casos, intervención alguna del ayuntamiento? Es más, es un
hecho tristemente constatable que en el proceso de “desaparición” tiene mucho que ver con que al final, los
montajes se hicieran en función de la programación de la concejalía de cultura
del ayuntamiento.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">En la actualidad no se está
trayendo programación teatral a la ciudad. El teatro-bunker que nos ha costado
a los ciudadanos, si mal no recuerdo la friolera de dos mil quinientos millones
de €uros, se yergue silencioso y silenciado a excepción de algún que otro
montaje puntual de un grupo de teatro de la ciudad y que sólo sirve para sacar
de apuros y llenarle la programación a la concejala de in-cultura. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">En ciertas ocasiones, ésta es
una de ellas, cualquier tiempo pasado sí fue mejor.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">Otro día hablaré de la figura
anacrónica de la reina de la fira que a mi, como mujer, me revuelve todo por
dentro hasta provocarme el vómito cuando leo u oigo el titulito en cuestión.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><span style="font-size: large;">En fin, siempre nos quedará París
o, en este caso, el Circuit de Microteatre.</span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
Carme la Socarràhttp://www.blogger.com/profile/06763610655607407200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7093437696778725302.post-831975286426496472013-08-30T12:37:00.000+02:002017-07-30T14:02:11.715+02:00TITELLES.EIXOS GRANS SEDUCTORS.<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="background-color: white;"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="background-color: #f4cccc;"><span style="font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Durant els mesos de maig, juny i juliol s'han estat celebrant al llarg de la Península, amb gran èxit, multitut de festivals de Teatre de Titelles: El XV Festival Internacional de Teatre amb Titelles (Granada), Festival Internacional de Titelles de Segòvia (Titirimundi), Festival Internacional de Titelles de Redondela (Pontevedra) i molts altres. Però d'on ve la titella? Per què exerceix aqueixa fascinació en l'home? Preguntes a les quals vaig a intentar respondre mitjançant una “pinzellada”, atès que és un tema molt ampli i apassionant.<br /><br /> L'home primitiu va quedar sorprès en descobrir la seua ombra dansant en la paret d'una caverna; més tard va modelar amb fang figures estàtiques i la seua necessitat expressiva li va portar a donar-los personalitat pròpia. Per açò es creu que l'origen de la titella va unit al de l'home i la seua evolució està en funció de la societat en la qual es representa. Les marionetes existeixen des de fa mil·lennis i en els seus començaments no va ser un passatemps infantil. Les primeres representacions són figures sagrades, esculpides a imatge del difunt. Més tard vindrien els ninots que simbolitzaven la fertilitat, la màgia…. Va ser la civilització egípcia la primera que va utilitzar els ninots en les representacions teatrals que s'oferien entorn de les dinasties faraòniques. Grans ninots articulats van ser utilitzats com a símbols dels déus abans de l'arribada del cristianisme. <br /><br /> La història de les titelles en el món occidental comença a Grècia i continua a Roma per a després passar a Europa i a la resta del món. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /> A Grècia van coexistir les titelles amb el teatre d'actors, però relegats a un art menor. La primera referència coneguda de Grècia data de l'any 422 a.c. Genofonte explica la visita d'un titellaire de Siracusa a la casa del ric atenès Callias. El teatre de titelles de l'època estava realitzat per titereros ambulants i servia majoritàriament per a divertir a cercles selectes de ciutadans, tot i que també es feien representacions en places públiques. El primer titiriter conegut pel seu nom es deia Photino i utilitzava titelles de fil.<br /><br /> Els romans amb la seua conquesta es van portar les figures manipulades a la península itàlica. A Roma les titelles van ser una diversió de carrer, no sempre podien estar en pau amb la censura i la repressió de l'imperi. També els sacerdots romans usaven figures religioses amb mecanismes i tubs per a parlar a través d'elles al poble. Quan va caure l'Imperi Romà en el segle V d.c., el cristianisme va ser la religió oficial. Els titereros feien les seues representacions per carrers i places.<br /><br /> En l'Edat Mitjana el ninot reapareix de la mà de l'Església mitjançant representacions sacres per a fer més efectives les representacions religioses. Però el manipulador comença a introduir elements profans i els personatges populars es barregen amb les figures sacras. Posteriorment un dels Papes Borja, adonant-se de les enormes possibilitats de les titelles dins de l'àmbit teatral, dicta una Ordre per la qual les figures mòbils perden el seu caràcter religiós per a deixar de ser utilitzades exclusivament en els temples, saltant al carrer i unint-se a la figura del titellaire, una figura barreja de saltimbanqui i xerraire. Aquests mateixos personatges, reconvertits en actors, són els que estan darrere de cada representació que es dóna en l'actualitat; representacions que van més enllà del pur entreteniment. <br /><br /> La primera vegada que apareix escrita la paraula titella a Espanya és en “El tresor de la llengua castellana”, diccionari que data de 1611 i l'autor del qual va ser Covarrubias. Però abans de ser emprada en aqueix diccionari, ja era paraula utilitzada i comuna. Segons aquest autor, les titelles eren “ciertas figurillas que suelen traer los extranjeros en unos retablos que, mostrando tan solamente el cuerpo dellas, los gobiernan como si ellos mismos se moviesen y los maestros que están dentro, detrás de un repostero y del castillo que tienen de madera, están silvando con unos pitos que parece hablar las mesmas figuras y el intérprete que está fuera declara lo que quieren decir. Y porque el pito suena ti, ti, se llamaron títeres”. <br /><br /> A Espanya, en ple segle XVI hi ha vestigis de teatre de ninots. És el propi Carlos V qui, aficionat a presenciar actuacions de titelles, empra al seu millor matemàtic i físic, Juanello Torriani de Cremona, per a la construcció de complexos ninots animats que distraguen a l'emperador, retirat en el monestir de Yuste, amb la seua petita cort.<br /><br /> Des de llavors es difonen les titelles pel país, ja com retablillos ambulants, viatgers, en un humil carromato o com la suntuosa “màquina real” de més categoria i aprest, que es trasllada a les cases per a ornato de les festes elegants, mentre que els primers recorrien els pobles cercant les seues fires.<br /><br /> Els uns i els altres van haver de ser suficientment coneguts quan el propi Miguel de Cervantes no menysprea introduir en El Quixot l'episodi del retaule de Maese Pedro en la segona part del Quixot, on en un retablillo apareixen gran quantitat de ninots completament silenciosos, explicada l'acció per un torsimany i il·luminada l'escena per gran quantitat de "candelillas de cera". També en l'entremès cervantino “El retaule de les meravelles” és el protagonista un teatre de titelles ambulant, en el qual només poden veure el que en ell succeeix els cristians vells. Hi ha un escrit de Ruiz d'Alarcón, datat en 1610, en el qual es queixa del embobament al fet que sembla tenen sotmesos les titelles a tota la cort: </span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><i>“…. Toda la corte, y estar</i></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><i></i></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><i><i>Muy quedos papando muecas,</i></i></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><i>
<div style="text-align: center;">
<i>Viendo bailar dos mulecas</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Y oyendo un viejo graznar….!</i></div>
</i><br /> Un dels escriptors que va deixar part del seu esforç traduït en obra per a titelles va ser Luis de Benavente, del que en 1620 escriu Tirso de Molina:<br /><br /><div style="text-align: center;">
<i>“Él hizo la Malcontenta,</i></div>
<i><div style="text-align: center;">
<i>El Marión, Los antojados,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>dos de Los Monos, El juego del hombre y el de los rábanos,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>La ola, el ciego y los títeres….”</i></div>
</i><br /> En les funcions de titelles també es ballava. Cervantes en un entremès fa aparèixer, entre altres figures, una de Herodías i una altra de Montiel –el que exhibeix el retaule- i diu que ballarà si hi ha algú que ho acompanye.<br /><br /> Sense haver assimilat encara personatges de la Commedia dell´arte, ja s'utilitzaven recursos dels quals ací es prodigaven, per exemple, l'estaca. <br /><br /> La frase “acabar en pals com a entremès” va nàixer que, no tenint unitat ni assumpte aquestes peçes, sinó que constituïen una sèrie d'episodis deslligats a voltes i unes altres sense més relació que les que els donava el caràcter del personatge principal d'elles, podien a voluntat de l'autor dilatar-se o reduir-se, arribant el moment que no sabent com donar-li fi i quan ja havia durat bastant, fingia una disputa –que ja venia preparada des del començament-, eixint a colps els actors. Aquesta característica era ja pròpia dels exodia (1) romans i és una de les característiques de les quals conserva encara el teatre de titelles. D'ací li ve el nom de “titelles de cachiporra”. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /> La marioneta, la titella, és un instrument, un mitjà d'expressió completíssim integrant de la cultura popular. La naturalesa transhumant dels titereros i el seu constant pas d'un país a un altre, en el mateix continent europeu o creuant el mar, va contribuir a l'expansió de diverses formes de titelles que, arreplegant la idiosincràsia de cada poble, s'adaptaven a la seua cultura: el Punch and Judy anglés, el Guiñol francés, el Pulcinella italià, el Titella català (nebot de Punch), el Pupi sicilià, Kasperl a Alemanya, Jan Klaasen a Holanda, Mester Jekel a Dinamarca, Hänneschen a Colònia, els Robertos a Portugal, Petrushka a Rússia, Joao Minhoca a Brasil, els Tirisitis d'Alacant i les Teresetes de Balears, Panxa Verda a Galícia, Don Cristóbal a Castella i la Tia Norica a Andalusia, etc… </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: large;"> En el segle XX, va ressorgir com un teatre de titelles veritablement artístic. Es van crear grans companyies. Les titelles es van introduir en els mitjans de difusió massiva, -cinema, televisió -. En aquests mitjans és on es va començar a utilitzar els animatronics, titelles dirigides amb comandaments a distància. </span><br /><br /><span style="font-size: large;"> D'altra banda, des de les primeres dècades es va veure la possibilitat d'incorporar les titelles en el procés educatiu i fins i tot usar-los com a vehicle de comunicació en ciències modernes com la psicologia i la sociologia. Les titelles es van unir al creixent desenvolupament del segle. </span></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><span style="font-size: large;">“Vamos a levantar la cortina. Los títeres ya están a punto de hacer toda clase de disparates. Esperan el momento de salir, postineros, como son, ahuecándose el cabello o componiendo el delantal de popelín. Acaban de salir de un estuche de maravilla. Por eso, bajo la fría corteza del títere, no sería extraño que de cuando en cuando sintierais la ardiente vibración de su almita humana.” </span></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><span style="font-size: large;"><br /></span></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><span style="font-size: large;">-Pere Corominas- “Putxinellis”</span></i></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /><br /><span style="font-size: large;">_________________________________________</span><br /><br />(1)Exodia: Espècie de farsa amb personatges fixos, inspirada en les manyagues gregues. Es representava abans d'una tragèdia i eren de breu extensió i ràpid desenvolupament. Les recitaven actors professionals, portadors de màscara. Quatre eren els personatges característics: Maccus, Pappus, Bucco i Dossennus, avis dels quals apareixeran segles després en la Commedia dell´arte.<br /><br /><b>. Bibliografia: </b><br />· Títeres, historia, teoría y tradición. Teatro Arbolé, Zaragoza. Ed. Contratiempo.<br /><br />· Historia del teatro infantil español. Juan Cervera, Madrid. Editora Nacional.<br /><br />· Titelles. Teatro popular. Francisco Porras, Madrid. Editora Nacional.<br /><br />· Les grans tradicions populars: ombres i titelles. Monografies de Teatre n.7. Institut del Teatre de Barcelona. Ed. 62.<br /><br />· El Teatre d’ombres d’arreu del món. Les grans tradicions. Monografies de Teatre n.14. Institut del Teatre de Barcelona. Ed. 62.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 18pt; text-indent: -18pt;">
<span style="background-color: #f4cccc; font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 18pt; text-indent: -18pt;">
<span style="background-color: #f4cccc; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 18pt; text-indent: -18pt;">
<span style="background-color: #f4cccc; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 18pt; text-indent: -18pt;">
<i style="text-indent: 47.20000076293945px;"><span style="background-color: #f4cccc; font-family: "century gothic" , sans-serif;"></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; margin: 0px; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigrD22Tlat7ZsC6Y41Cx6app6OJUVFnNwxWDLVrITwi4iMnTy9qBDK3DbesNmvJ0robH1iOVFfrsqLY-MX4FPjCMS-XMSZnaWh8VVIwrcDoRzi1gmc89GxChkzInxB_XimoOqgR2GtdxQ/s1600/Titiriteros.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="497" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigrD22Tlat7ZsC6Y41Cx6app6OJUVFnNwxWDLVrITwi4iMnTy9qBDK3DbesNmvJ0robH1iOVFfrsqLY-MX4FPjCMS-XMSZnaWh8VVIwrcDoRzi1gmc89GxChkzInxB_XimoOqgR2GtdxQ/s640/Titiriteros.jpg" style="cursor: move;" width="640" /></a></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 18pt; text-indent: -18pt;">
<span style="background-color: #f4cccc; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 18pt; text-indent: -18pt;">
<span style="background-color: #f4cccc; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 18pt; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: x-small;"><b>Foto: PANTZERKI- </b></span><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-align: -webkit-center;"><span style="font-size: x-small;"><b>TXOTXONGILO ARTEETAKO DOKUMENTAZIO ZENTROA: BILBAO</b> </span></span></div>
<h2>
<span style="background-color: #f4cccc;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></span><br /><div style="text-align: center;">
<span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">TÍTERES. ESOS GRANDES SEDUCTORES</span></span></div>
<span style="font-size: small;"><br /></span><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Durante los meses de mayo, junio y julio se han estado celebrando a lo largo y ancho de la Península, con gran éxito, multitud de festivales de Teatro de Títeres: El XV Festival Internacional de Teatro con Títeres (Granada), Festival Internacional de Títeres de Segovia (Titirimundi), Festival Internacional de Títeres de Redondela (Pontevedra) y muchos otros. Pero ¿de dónde viene el títere? ¿Por qué ejerce esa fascinación en el hombre? Preguntas a las que voy a intentar responder mediante una “pincelada”, dado que es un tema muy amplio y apasionante.</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">El hombre primitivo quedó asombrado al descubrir su sombra danzante en la pared de una caverna; más tarde modeló con barro figuras estáticas y su necesidad expresiva le llevó a darles personalidad propia. Por ello se cree que el origen del títere va unido al del hombre y su evolución está en función de la sociedad en la que se representa. Las marionetas existen desde hace milenios y en sus comienzos no fue un pasatiempo infantil. Las primeras representaciones son figuras sagradas, esculpidas a imagen del difunto. Más tarde vendrían los muñecos que simbolizaban la fertilidad, la magia…. Fue la civilización egipcia la primera que utilizó los muñecos en las representaciones teatrales que se ofrecían en torno a las dinastías faraónicas. Grandes muñecos articulados fueron utilizados como símbolos de los dioses antes de la llegada del cristianismo.</span></span></h2>
<h2>
</h2>
<h2>
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">La historia de los títeres en el mundo occidental empieza en Grecia y continúa en Roma para después pasar a Europa y al resto del mundo.</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">En Grecia coexistieron los títeres con el teatro de actores, pero relegados a un arte menor. La primera referencia conocida de Grecia data del año 422 a.c. Genofonte explica la visita de un titiritero de Siracusa a la casa del rico ateniense Callias. El teatro de títeres de la época estaba realizado por titereros ambulantes y servía mayoritariamente para divertir a círculos selectos de ciudadanos, aun cuando también se hacían representaciones en plazas públicas. El primer titerero conocido por su nombre se decía Photino y utilizaba títeres de hilo.</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">Los romanos con su conquista se llevaron las figuras manipuladas a la península itálica. En Roma los títeres fueron una diversión de calle, no siempre podían estar en paz con la censura y la represión del imperio. También los sacerdotes romanos usaban figuras religiosas con mecanismos y tubos para hablar a través de ellas al pueblo. Cuando cayó el Imperio Romano en el siglo V d.c., el cristianismo fue la religión oficial. Los titereros hacían sus representaciones por calles y plazas.</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">En la Edad Media el muñeco reaparece de la mano de la Iglesia a través de representaciones sacras para hacer más eficaces las representaciones religiosas. Pero el manipulador comienza a introducir elementos profanos y los personajes populares se mezclan con las figuras sacras. Posteriormente uno de los Papas Borja, dándose cuenta de las enormes posibilidades de los títeres dentro del ámbito teatral, dicta una Orden por la cual las figuras móviles pierden su carácter religioso para dejar de ser utilizadas exclusivamente en los templos, saltando a la calle y uniéndose a la figura del titiritero, una figura mezcla de saltimbanqui y charlatán.</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">Estos mismos personajes, reconvertidos en actores, son los que están detrás de cada representación que se da en la actualidad; representaciones que van más allá del puro entretenimiento.</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">La primera vez que aparece escrita la palabra títere en España es en “El tesoro de la lengua castellana”, diccionario que data de 1611 y cuyo autor fue Covarrubias. Pero antes de ser empleada en ese diccionario, ya era palabra utilizada y común. Según este autor, los títeres eran “ciertas figurillas que suelen traer los extranjeros en unos retablos que, mostrando tan solamente el cuerpo dellas, los gobiernan como si ellos mismos se moviesen y los maestros que están dentro, detrás de un repostero y del castillo que tienen de madera, están silvando con unos pitos que parece hablar las mesmas figuras y el intérprete que está fuera declara lo que quieren decir. Y porque el pito suena ti, ti, se llamaron títeres”.</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">En España, en pleno siglo XVI hay vestigios de teatro de muñecos. Es el propio Carlos V quien, aficionado a presenciar actuaciones de títeres, emplea a su mejor matemático y físico, Juanello Torriani de Cremona, para la construcción de complejos muñecos animados que distraigan al emperador, retirado en el monasterio de Yuste, con su pequeña corte.</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">Desde entonces se difunden los títeres por el país, ya como retablillos ambulantes, viajeros, en un humilde carromato o como la suntuosa “máquina real” de más categoría y apresto, que se traslada a las casas para ornato de las fiestas elegantes, mientras que los primeros recorrían los pueblos buscando sus ferias.</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">Unos y otros debieron ser suficientemente conocidos cuando el propio Miguel de Cervantes no desdeña introducir en El Quijote el episodio del retablo de Maese Pedro en la segunda parte del Quijote, donde en un retablillo aparecen gran cantidad de muñecos completamente silenciosos, explicada la acción por un truchimán y alumbrada la escena por gran cantidad de candelillas de cera. También en el entremés cervantino “El retablo de las maravillas” es el protagonista un teatro de títeres ambulante, en el que sólo pueden ver lo que en él sucede los cristianos viejos. Hay un escrito de Ruiz de Alarcón, datado en 1610, en el que se queja del embobamiento a que parece tienen sometidos los títeres a toda la corte:</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;">“…. Toda la corte, y estar</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small; font-weight: normal;">Muy quedos papando muecas,</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small; font-weight: normal;">Viendo bailar dos mulecas</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small; font-weight: normal;">Y oyendo un viejo graznar….!</span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">Uno de los escritores que dejó parte de su esfuerzo traducido en obra para títeres fue Luis de Benavente, del que en 1620 escribe Tirso de Molina:</span><br /><div style="text-align: center;">
<span style="font-weight: normal;"><br /></span></div>
<span style="font-weight: normal;"><div style="text-align: center;">
<i>“Él hizo la Malcontenta,</i></div>
</span></span><br />
<div style="display: inline !important; text-align: center;">
<span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"> El Marión, Los antojados,</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><i style="text-align: justify;"></i></span></div>
<div style="display: inline !important; text-align: center;">
<span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"> dos de Los Monos, El juego del hombre y el de los rábanos,</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><i style="text-align: justify;"></i></span></div>
<div style="display: inline !important; text-align: center;">
<span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"> La ola, el ciego y los títeres….”</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><i style="text-align: justify;"></i></span></div>
<span style="font-size: small;"><i></i></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">En las funciones de títeres también se bailaba. Cervantes en un entremés hace aparecer, entre otras figuras, una de Herodías y otra de Montiel –el que exhibe el retablo- y dice que bailará si hay alguien que lo acompañe.</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">Sin haber asimilado todavía personajes de la Commedia dell´arte, ya se utilizaban recursos de los que ahí se prodigaban, por ejemplo, la estaca.</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">La frase “acabar en palos como entremés” nació de que, no teniendo unidad ni asunto estas piececillas, sino que constituían una serie de episodios desligados a veces y otras sin más relación que las que les daba el carácter del personaje principal de ellas, podían a voluntad del autor dilatarse o reducirse, llegando el momento de que no sabiendo cómo darle fin y cuando ya había durado bastante, fingía una disputa –que ya venía preparada desde el comienzo-, saliendo a golpes los actores. Esta característica era ya propia de los exodia1 romanos y es una de las características de las que conserva todavía el teatro de títeres. De ahí le viene el nombre de “títeres de cachiporra”.</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">La marioneta, el títere, es un instrumento, un medio de expresión completísimo integrante de la cultura popular. La naturaleza trashumante de los titereros y su constante paso de un país a otro, en el mismo continente europeo o cruzando el mar, contribuyó a la expansión de varias formas de títeres que, recogiendo la idiosincrasia de cada pueblo, se adaptaban a su cultura: el Punch and Judy inglés, el Guiñol francés, el Pulcinella italiano, el Titella catalán (sobrino de Punch), el Pupi siciliano, Kasperl en Alemania, Jan Klaasen en Holanda, Mester Jekel en Dinamarca, Hänneschen a Colonia, los Robertos en Portugal, Petrushka en Rusia, Joao Minhoca en Brasil, los Tirisitis de Alicante y las Teresetes de Baleares, Barriga Verde en Galicia, Don Cristóbal en Castilla y la Tía Norica en Andalucía, etc…</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">En el siglo XX, resurgió como un teatro de títeres verdaderamente artístico. Se crearon grandes compañías. Los títeres se introdujeron en los medios de difusión masiva, -cine, televisión -. En estos medios es dónde se empezó a utilizar los animatronics, títeres dirigidos con mandos a distancia.</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">Por otra parte, desde las primeras décadas se vio la posibilidad de incorporar los títeres en el proceso educativo e incluso usarlos como vehículo de comunicación en ciencias modernas como la psicología y la sociología. Los títeres se unieron al creciente desarrollo del siglo.</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><i><span style="font-weight: normal;">“Vamos a levantar la cortina. Los títeres ya están a punto de hacer toda clase de disparates. Esperan el momento de salir, postineros, como son, ahuecándose el cabello o componiendo el delantal de popelín. Acaban de salir de un estuche de maravilla. Por eso, bajo la fría corteza del títere, no sería extraño que de cuando en cuando sintierais la ardiente vibración de su almita humana.” </span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">-Pere Corominas- “Putxinellis”</span></i><span style="font-weight: normal;"><br /></span></span><span style="font-size: large; font-weight: normal;"><br />______________________________________________________</span><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"> </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">1.- Exodia: Especie de farsa con personajes fijos, inspirada en los mimos griegos. Se representaba antes antes de una tragedia y eran de breve extensión y rápido desarrollo. Las recitaban actores profesionales, portadores de máscara. Cuatro eran los personajes característicos: Maccus, Pappus, Bucco y Dossennus, abuelos de los que aparecerán siglos después en la Commedia dell´arte.</span><span style="font-weight: normal;"><br /></span><br />Bibliografía:<br /><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">· Títeres, historia, teoría y tradición. Teatro Arbolé, Zaragoza. Ed. Contratiempo.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">· Historia del teatro infantil español. Juan Cervera, Madrid. Editora Nacional.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">· Titelles. Teatro popular. Francisco Porras, Madrid. Editora Nacional.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">· Les grans tradicions populars: ombres i titelles. Monografies de Teatre n.7. Institut del Teatre de Barcelona. Ed. 62.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;">· El Teatre d’ombres d’arreu del món. Les grans tradicions. Monografies de Teatre n.14. Institut del Teatre de Barcelona. Ed. 62.</span></span><br />
<span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
<br />
<span style="font-size: large;"><br /></span></h2>
</div>
<div style="background-color: white; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><o:p></o:p></span></i></div>
Carme la Socarràhttp://www.blogger.com/profile/06763610655607407200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7093437696778725302.post-5649324199640340212013-04-11T21:59:00.005+02:002014-12-07T11:11:14.588+01:00 LA BARRACA -El carro de Tespis con motor de explosión-<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.5pt 10pt 18pt; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 14.1pt 0.0001pt 0cm; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 14.1pt 0.0001pt 0cm;">
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<u1:p></u1:p>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span style="line-height: 115%;"> </span><i>“¡ Ah! La Barraca… Eso es algo muy serio.</i></span></div>
<span style="font-size: large;"><u1:p></u1:p>
</span><div style="margin: 0cm 28.3pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: large;"><i>Ante todo es necesario comprender porqué el teatro
está en decadencia.</i><u1:p></u1:p> </span><i><span style="font-size: large;">El teatro, para volver a adquirir su fuerza, debe
volver al pueblo, del que se ha apartado.”</span><span style="font-size: 16pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin: 0cm 28.3pt 0.0001pt 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 28.3pt 0.0001pt 0cm;">
<i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 16.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt;">-</span></i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 16.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt;">Entrevista
a Lorca per a la revista “Crítica”. Buenos Aires, 15 d´octubre de 1933-</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 20.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 28.3pt 0.0001pt 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 28.3pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: large;">“</span><i><span style="font-size: large;">A primera vista, La Barraca
aparece en el paisaje español como algo insólito. Sin tradición, sin apoyo
académico de ninguna clase, este grupo universitario se lanza por los caminos
de España para llevar unas obras del teatro clásico español a pueblos y villas,
muchos de ellos jamás visitados por las compañías profesionales. Y sin embargo,
tan a tono estaba ese teatro ambulante con el paisaje y el momento, tan bien
entendían aquellos analfabetos campesinos el lenguaje de Cervantes y Lope, tan
lógico que un poeta y unos estudiantes acudieran a remediar abandonos
culturales, que lo asombroso era que la empresa no hubiera surgido antes”.</span><o:p></o:p></i></div>
<div style="margin: 0cm 28.3pt 0.0001pt 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 28.3pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: large;">-Presentació efectuada per Rafael Martínez Nadal a
la Primera Edició del llibre “La Barraca. Teatro Universitario” de Luis Sáenz
de la Calzada. 1975-</span><o:p></o:p></div>
<div style="margin: 0cm 28.3pt 0.0001pt 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 18.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt; mso-bidi-font-style: italic;">El teatre de García Lorca està motivat per les inquietuds personals de
l'autor i, alhora, dominat per un desig didàctic, el mateix que va impulsar la
creació de la Barraca.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 18.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt; mso-bidi-font-style: italic;">Una nit, a casa del seu gran amic el diplomàtic xilè Carlos Morla Lynch
i amb un grup d'amics, Lorca obri els dics del seu entusiasme i els fa partícips
d'un somni que li embriaga: la creació d'un teatre ambulant que recorreria els
amples camins d'Espanya i portaria a pobles i llogarets l'essència del teatre
clàssic espanyol, oferint a la gent entremesos, comèdies i drames només que
ells en lloc dels vells carromatos de les faràndules, portarien camions. La
idea va ser molt bé acollida pel Ministre d'Instrucció Pública, el rondeño Don
Fernando de los Ríos, protector del poeta i amic de la família García-Lorca.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<br /></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 18.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt; mso-bidi-font-style: italic;">La idea d'un teatre ambulant se li va ocórrer a Lorca després
d'assistir, en 1931, a una representació de “Don Juan Tenorio” desproveïda de
tota concepció imaginativa. Impulsat pel desig de salvar el teatre espanyol,
Lorca pensa en un teatre del poble i per al poble, lliure de les traves econòmiques
i artístiques del teatre comercial. Federico sabia la importància que tenia
presentar al seu públic obres que li digueren alguna cosa i que tingueren
sentit per a aquest.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<br /></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 18.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt; mso-bidi-font-style: italic;">El 6 de juliol de 1932 van començar els assajos en la Residència de
Senyoretes sota la direcció de Federico García Lorca i Eduardo Ugarte. Els
improvisats actors eren universitaris, de la Facultat de Filosofia i Lletres de
Madrid en particular. Aquell mateix mes van donar les primeres representacions
en la plaça de Burgo de Osma amb els entremesos cervantinos “La guarda
cuidadosa” i “La cueva de Salamanca”.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<br /></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 18.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt; mso-bidi-font-style: italic;">Va recórrer tota Espanya amb una estructura capaç per a 400 persones,
lleugera i que es podia transportar com una barraca. Els actors van funcionar a
l'estil dels antics còmics ambulants, la faràndula, representant entre les
gents senzilles les obres dels grans dramaturgs espanyols del passat,
especialment les de Lope de Vega i Calderón de la Barca. Com a reforç de la
idea d'un teatre del poble i per a aconseguir una major identificació amb el
públic, Lorca dissenya per a la seua companyia un uniforme consistent en un
mico blau fosc; així es donava a entendre que els actors eren tan treballadors
com a artistes. Actors, decoradors i altres membres del grup eren tots
estudiants, aficionats, ja que des del començament Lorca havia volgut eliminar
conscientment tot el que poguera sonar a teatre comercial. Lorca sempre va
parlar del caràcter modern i experimental de les seues produccions. Els actors
havien de dir els seus versos amb claredat, sense afectació, donant sentit als
seus moviments i gestos. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 18.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt; mso-bidi-font-style: italic;"><br /></span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<i><span style="font-size: large;">“Es admirable con qué aplicación, qué
inteligencia y qué unidad trabajan estos estudiantes. Difícilmente una compañía
de profesionales pudiera llegar a los resultados que ellos alcanzan. Y es que
además de inteligencia, comprensión, disciplina, ponen un entusiasmo magnífico
en su trabajo. No van a ganar un sueldo, sino a hacer arte”.<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<i><span style="font-size: large;"><br /></span></i></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<i><span style="font-size: large;">-“Luz” , Juan Chabás, Madrid, 3/08/1934-</span><span style="font-size: 16pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<i><span style="font-size: large;"><br /></span></i></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<i><span style="font-size: large;"> “No, no me distrae de mi trabajo mi
labor en la Barraca. Yo sigo escribiendo y ocupándome de mi obra ¡si todo es lo
mismo! Todo viene a ser alegría de crear, de hacer cosas. Además, esta labor
mía en La Barraca es una gran enseñanza. Yo he aprendido mucho. Ahora me siento
un verdadero director”.<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<br /></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 18.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt; mso-bidi-font-style: italic;"> Amb l'experiència de la Barraca realitzava Federico una de les
seues més grans il·lusions i rebia un ensenyament que no estava en els llibres
ni en la universitat: la del poble.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 28.3pt 0.0001pt 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 28.3pt 0.0001pt 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 28.3pt 0.0001pt 0cm; text-align: center;">
<span style="font-size: 16.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt;"> </span><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/-ySNNe2vbgo?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 14.1pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 14.1pt 0.0001pt 0cm;">
</div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><i><span style="color: red; font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></i></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><i><span style="color: red; font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: large; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">LA BARRACA <o:p></o:p></span></i></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><i><span style="color: red; font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><span style="font-size: large;"> -El carro de Tespis con motor
de explosión-</span><o:p></o:p></span></i></b><br />
<b><i><span style="color: red; font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></i></b>
<b><i><span style="color: red; font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></i></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 35.35pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><i>“¡ Ah! La Barraca… Eso es algo muy serio.</i><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 35.35pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><i>Ante todo es necesario comprender porqué el teatro
está en decadencia.</i><u1:p></u1:p> </span><i><span style="font-size: large;">El teatro, para volver a adquirir su fuerza, debe
volver al pueblo, del que se ha apartado.”</span><span style="font-size: 16pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 35.35pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 35.35pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">-</span></i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Entrevista
a Lorca para la revista “Crítica”. Buenos Aires, 15 de octubre de 1933-</span></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 20.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 35.35pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 35.35pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">“<i>A primera vista, La Barraca
aparece en el paisaje español como algo insólito. Sin tradición, sin apoyo
académico de ninguna clase, este grupo universitario se lanza por los caminos
de España para llevar unas obras del teatro clásico español a pueblos y villas,
muchos de ellos jamás visitados por las compañías profesionales. Y sin embargo,
tan a tono estaba ese teatro ambulante con el paisaje y el momento, tan bien
entendían aquellos analfabetos campesinos el lenguaje de Cervantes y Lope, tan
lógico que un poeta y unos estudiantes acudieran a remediar abandonos
culturales, que lo asombroso era que la empresa no hubiera surgido antes”.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 35.35pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 35.35pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">-Presentación efectuada por Rafael Martínez Nadal en la Primera Edición del libro “La Barraca. Teatro Universitario” de Luis Sáenz
de la Calzada. 1975-<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 35.35pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 35.35pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 18pt;">El teatro de García
Lorca está motivado por las inquietudes personales del autor y, a la vez,
dominado por un deseo didáctico, el mismo que impulsó la creación de La
Barraca.</span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 18.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt;"> Una
noche, en casa de su gran amigo el diplomático chileno Carlos Morla Lynch y con
un grupo de amigos, Lorca abre los diques de su entusiasmo y los hace
partícipes de un sueño que le embriaga: la creación de un teatro ambulante que
recorrería los anchos caminos de España y llevaría a pueblos y aldeas la
esencia del teatro clásico español, ofreciendo a la gente entremeses, comedias
y dramas sólo que ellos en lugar de los viejos carromatos de las farándulas,
llevarían camiones. La idea fue muy bien acogida por el Ministro de Instrucción
Pública, el rondeño Don Fernando de los Ríos, protector del poeta y amigo de la
familia García-Lorca.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 18.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt;">
La idea de un teatro ambulante se le ocurrió a Lorca después de asistir, en
1931, a una representación de “Don Juan Tenorio” desprovista de toda concepción
imaginativa. Impulsado por el deseo de salvar el teatro español, Lorca piensa
en un teatro del pueblo y para el pueblo, libre de las trabas económicas y
artísticas del teatro comercial. Federico sabía la importancia que tenía
presentar a su público obras que le dijesen algo y que tuvieran sentido para
éste.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 18.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt;">
El 6 de julio de 1932 comenzaron los ensayos en la residencia de Señoritas bajo
la dirección de Federico García Lorca y Eduardo Ugarte. Los improvisados
actores eran universitarios, de la Facultad de Filosofía y Letras de Madrid en
particular. Aquel mismo mes dieron las primeras representaciones en la plaza de
Burgo de Osma con los entremeses cervantinos “La guarda cuidadosa” y “La cueva
de Salamanca”.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 18.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt;">
Recorrió toda España con una estructura capaz para 400 personas, ligera y que
se podía transportar como una barraca. Los actores funcionaron al estilo de los
antiguos cómicos ambulantes, la farándula, representando entre las gentes
sencillas las obras de los grandes dramaturgos españoles del pasado,
especialmente las de Lope de Vega y Calderón de la Barca. Como refuerzo de la
idea de un teatro del pueblo y para lograr una mayor identificación con el
público, Lorca diseña para su compañía un uniforme consistente en un mono azul
oscuro; así se daba a entender que los actores eran tan trabajadores como
artistas. Actores, decoradores y demás miembros del grupo eran todos
estudiantes, aficionados, ya que desde el comienzo Lorca había querido eliminar
conscientemente todo lo que pudiera sonar a teatro comercial. Lorca siempre
habló del carácter moderno y experimental de sus producciones. Los actores
tenían que decir sus versos con claridad, sin afectación, dando sentido a sus
movimientos y gestos.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 18.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 16.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt;"> </span><span style="font-size: large;"> <i>“Es
admirable con qué aplicación, qué inteligencia y qué unidad trabajan estos
estudiantes. Difícilmente una compañía de profesionales pudiera llegar a los
resultados que ellos alcanzan. Y es que además de inteligencia, comprensión,
disciplina, ponen un entusiasmo magnífico en su trabajo. No van a ganar un
sueldo, sino a hacer arte”.</i><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt; text-align: justify;">
</div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<span style="font-size: large;">-“Luz” , Juan Chabás, Madrid, 3/08/1934-<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt; tab-stops: 14.0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><i>“No, no me distrae de mi
trabajo mi labor en la Barraca. Yo sigo escribiendo y ocupándome de mi obra ¡si
todo es lo mismo! Todo viene a ser alegría de crear, de hacer cosas. Además,
esta labor mía en La Barraca es una gran enseñanza. Yo he aprendido mucho.
Ahora me siento un verdadero director”.</i><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-right: 85.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.5pt 0.0001pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="margin-right: 35.35pt;">
</div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 18.0pt; mso-bidi-font-size: 13.5pt;">Con la experiencia
de La Barraca realizaba Federico una de sus más grandes ilusiones y recibía una
enseñanza que no estaba en los libros ni en la universidad: la del pueblo.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 23.6363639831543px;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<span style="font-size: 16pt;"> </span><span style="font-size: large;"> </span></div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
</div>
<div style="margin-right: 28.3pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
Carme la Socarràhttp://www.blogger.com/profile/06763610655607407200noreply@blogger.com0Játiva, Valencia, España38.9969674 -0.5163311999999677938.7995329 -0.83905469999996773 39.1944019 -0.1936076999999678tag:blogger.com,1999:blog-7093437696778725302.post-54276928897667721242013-03-25T20:48:00.000+01:002017-07-30T14:19:52.990+02:00<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /><span style="color: #cc0000;"><b> 27 DE MARÇ: DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2013</b></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">El Dia Mundial del Teatre va ser creat en 1961 per l'Institut Internacional del Teatre (ITI). Se celebra anualment el 27 de març (data de l'obertura del "Teatre de les Nacions" de París) pels Centres ITI i la comunitat teatral internacional. Diversos esdeveniments teatrals nacionals i internacionals són organitzats per a commemorar aquesta ocasió. Un dels més importants és la circulació del Missatge Internacional del Dia Mundial del Teatre a través del com, per invitació del ITI, una figura de talla mundial comparteix les seues reflexions sobre el tema de Teatre i una Cultura de Pau. El primer Missatge Internacional del Dia Mundial del Teatre va ser escrit per Jean Cocteau (França) en 1962.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Primer va ser a Hèlsinki, i després a Viena, en el 9º Congrés Mundial del ITI al juny de 1961 quan el President Arvi Kivimaa va proposar en nom del Centre Finlandés de l'Institut Internacional de Teatre que un Dia Mundial del Teatre fóra instituït. La proposta va ser enterament recolzada</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Des de llavors, cada any el 27 de març, el Dia Mundial del Teatre se celebra en moltes i variades formes pels Centres Nacionals del ITI a tot el món.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Cada any, una figura excel·lent en el teatre o una persona excepcional en cor i esperit d'un altre camp, és convidada a compartir les seues reflexions sobre el teatre i l'harmonia internacional. El que es coneix com el Missatge Internacional es tradueix en més de 20 idiomes, llegit per desenes de milers d'espectadors abans de les presentacions en teatres de tot el món i imprès en centenars de diaris. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Però no passem per alt que la celebració més important està en les nostres mans: acudir al teatre, a la plaça, al cafè, allí on uns personatges ens traslladen a una història que no és la seua.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Us deixe amb el Missatge per al Dia Mundial del Teatre que enguany és del Premi Nóbel de Literatura, Darío Fo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Fa molt temps, el poder va prendre una decisió intolerant contra els comediants en expulsar-los del país.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Actualment, els actors i les companyies teatrals tenen dificultats per a trobar escenaris públics, teatres i espectadors, tot a causa de la crisi.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Els dirigents, per tant, ja no estan preocupats per controlar a aquells que els citen amb ironia i sarcasme, ja que no hi ha lloc per als actors, ni hi ha un públic al que dirigir-se. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Per contra, durant el Renaixement, a Itàlia, els que governaven, van haver de fer un esforç important per a mantenir a ratlla als Comediants, doncs reunien abundant públic. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Se sap que el gran èxode d'actors de Commedia dell'Art va tenir lloc en el segle de la Contrareforma, que va decretar el desmantellament de tots els espais teatrals, especialment a Roma, on van ser acusats d'ofendre a la ciutat santa. En 1697, el Papa Innocent XII, sota la pressió d'insistents requeriments de l'ala més conservadora de la burgesia i dels màxims exponents del clergat, va ordenar l'eliminació del Teatre Tordinona que, segons els moralistes, havia acollit el major nombre de representacions obscenes. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">En l'època de la Contrareforma, el cardenal Carlos Borromeo, que va estar actiu en el nord d'Itàlia, es va consagrar a la redempció dels 'xiquets milanesos', establint una clara distinció entre l'art, com la màxima expressió d'educació espiritual, i el teatre, la manifestació del profà i el vanidoso. En una carta dirigida als seus col·laboradors, que cite de memòria, s'expressa més o menys així: "Els que estem resolts a eradicar les males herbes, hem fet el possible per cremar textos que contenen discursos infames, per a extirpar-los de la memòria dels homes, i al mateix temps perseguir a tots aquells que divulguen aqueixos textos impresos. Evidentment, no obstant açò, mentre dormíem, el diable va maquinar amb renovada astúcia. Fins a quin punt és més penetrant en l'ànima el que els ulls poden veure que el que puguen llegir dels llibres d'aqueix gènere! Fins a quin punt més devastadora per a les ments dels adolescents i xiquets és la paraula parlada i el gest apropiat, que una paraula morta impresa en un llibre. Per tant és urgent traure a les gents de teatre de les nostres ciutats, com ho fem amb les ànimes indesitjables." </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Per tant, l'única solució a la crisi es basa en l'esperança que s'organitze una gran caça de bruixes contra nosaltres i especialment contra la gent jove que desitja aprendre l'art del teatre: Una nova diàspora de Comediants que, des de tal imposició,sense cap dubte provocarà beneficis inimaginables pel bé d'una nova representació. </span></div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEEymjbj17eFOEHAMmPW_pESOj_jd-S5iy-_tSUqQf3QYKgMF9Gn5go3JHNeV_fKXQ09YnAqCt9OO7_96Xv7KLlUcPh49jPXJabJcvr1ESZGw7SXheshR2d_lVsqGif3hATBA1ConCNKo/s1600/Euridice+y+Orfeo.jpg" imageanchor="1" style="background-color: #f4cccc; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEEymjbj17eFOEHAMmPW_pESOj_jd-S5iy-_tSUqQf3QYKgMF9Gn5go3JHNeV_fKXQ09YnAqCt9OO7_96Xv7KLlUcPh49jPXJabJcvr1ESZGw7SXheshR2d_lVsqGif3hATBA1ConCNKo/s640/Euridice+y+Orfeo.jpg" width="425" /></a></div>
<span style="background-color: #f4cccc; font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: #f4cccc; font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: #f4cccc; font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
27 de Marzo: Día Mundial del Teatro.</div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
El Día Mundial del Teatro fue creado en 1961 por el Instituto Internacional del Teatro (ITI). Se celebra anualmente el 27 de marzo (fecha de la apertura del "Teatro de las Naciones" de París) por los Centros ITI y la comunidad teatral internacional. Varios eventos teatrales nacionales e internacionales son organizados para conmemorar esta ocasión. Uno de los más importantes es la circulación del Mensaje Internacional del Día Mundial del Teatro a través del cual, por invitación del ITI, una figura de talla mundial comparte sus reflexiones sobre el tema de Teatro y una Cultura de Paz. El primer Mensaje Internacional del Día Mundial del Teatro fue escrito por Jean Cocteau (Francia) en 1962.</div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
Primero fue en Helsinki, y luego en Viena, en el 9º Congreso Mundial del ITI en junio de 1961 cuando el Presidente Arvi Kivimaa propuso en nombre del Centro Finlandés del Instituto Internacional de Teatro que un Día Mundial del Teatro fuera instituido. La propuesta fu enteramente respaldada</div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
Desde entonces, cada año el 27 de marzo, el Día Mundial del Teatro se celebra en muchas y variadas formas por los Centros Nacionales del ITI en todo el mundo.</div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
Cada año, una figura sobresaliente en el teatro o una persona excepcional en corazón y espíritu de otro campo, es invitada a compartir sus reflexiones sobre el teatro y la armonía internacional. Lo que se conoce como el Mensaje Internacional se traduce en más de 20 idiomas, leído por decenas de miles de espectadores antes de las presentaciones en teatros de todo el mundo e impreso en cientos de diarios. </div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
Pero no pasemos por alto que la celebración más importante está en nuestras manos: acudir al teatro, a la plaza, al café, allí donde unos personajes nos trasladen a una historia que no es la suya.</div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
Os dejo con el Mensaje para el Día Mundial del Teatro que este año es del Premio Nóbel de Literatura, Darío Fo.</div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
Hace mucho tiempo, el poder tomó una decisión intolerante contra los comediantes al expulsarlos del país.</div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
Actualmente, los actores y las compañías teatrales tienen dificultades para encontrar escenarios públicos, teatros y espectadores, todo a causa de la crisis.Los dirigentes, por tanto, ya no están preocupados por controlar a aquellos que les citan con ironía y sarcasmo, ya que no hay sitio para los actores, ni hay un público al que dirigirse.Por el contrario, durante el Renacimiento, en Italia, los que gobernaban, tuvieron que hacer un esfuerzo importante para mantener a raya a los Comediantes, pues reunían abundante público.Se sabe que el gran éxodo de actores de Commedia dell'Arte tuvo lugar en el siglo de la Contrarreforma, que decretó el desmantelamiento de todos los espacios teatrales, especialmente en Roma, donde fueron acusados de ofender a la ciudad santa. En 1697, el Papa Inocente XII, bajo la presión de insistentes requerimientos del ala más conservadora de la burguesía y de los máximos exponentes del clero, ordenó la eliminación del Teatro Tordinona que, según los moralistas, había acogido el mayor número de representaciones obscenas.En la época de la Contrarreforma, el cardenal Carlos Borromeo, que estuvo activo en el norte de Italia, se consagró a la redención de los 'niños milaneses', estableciendo una clara distinción entre el arte, como la máxima expresión de educación espiritual, y el teatro, la manifestación de lo profano y lo vanidoso. En una carta dirigida a sus colaboradores, que cito de memoria, se expresa más o menos así: "Los que estamos resueltos a erradicar las malas hierbas, hemos hecho lo posible por quemar textos que contienen discursos infames, para extirparlos de la memoria de los hombres, y al mismo tiempo perseguir a todos aquellos que divulgan esos textos impresos. Evidentemente, sin embargo, mientras dormíamos, el diablo maquinó con renovada astucia. ¡Hasta qué punto es más penetrante en el alma lo que los ojos pueden ver que lo que puedan leer de los libros de ese género! ¡Hasta qué punto más devastadora para las mentes de los adolescentes y niños es la palabra hablada y el gesto apropiado, que una palabra muerta impresa en un libro. Por tanto es urgente sacar a las gentes de teatro de nuestras ciudades, como lo hacemos con las almas indeseables."Por tanto, la única solución a la crisis se basa en la esperanza de que se organice una gran caza de brujas contra nosotros y especialmente contra la gente joven que desea aprender el arte del teatro: Una nueva diáspora de Comediantes que, desde tal imposición, sin lugar a dudas provocará beneficios inimaginables por el bien de una nueva representación. </div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Traducción de Fernando Bercebal Proyecto ÑAQUE</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
Carme la Socarràhttp://www.blogger.com/profile/06763610655607407200noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7093437696778725302.post-21776894819719385912013-01-19T22:19:00.000+01:002017-08-02T15:27:32.225+02:00TEATRE I GUERRA CIVIL ESPANYOLA -I- <br />
<h2>
<b><span style="font-size: x-large; line-height: 115%;"><span style="color: red;"><span style="font-family: "bookman old style" , serif;"> </span></span></span></b><b><span style="color: red; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">1.- Panorama
anterior al esclat de la guerra.</span></b></h2>
<div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -.05pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<u1:p></u1:p></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -.05pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El
període de la Segona República va ser extraordinàriament fecund en la
composició, posada en escena i publicació d'obres de teatre. Es registren 1.258
posades en escena, només a Madrid durant aqueix període, i la llista està
incompleta si ens atenim a les cròniques d'estrena dels periòdics del moment.
Tota aquesta activitat es reparteix en més de trenta sales teatrals a Madrid,
la població de les quals és d'aproximadament un milió d'habitants. La relació
de teatres i cinemes per habitant és la major de tota Europa. Recalca l'interès
del públic per les obres dramàtiques el fet que existisquen publicacions
especialitzades en la seua difusió: les populars col·leccions “El Teatre
Modern” i “La Farsa” ofereixen setmanalment noves peces, i a elles s'uneixen
les publicades per la Societat d'Autors d'Espanya. En pocs moments de la
història d'aquest país es pot trobar una afició semblant per la lectura
d'aquest gènere, entusiasme comparable amb el qual va poder existir en el Segle
d'Or.</span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -.05pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">L'excessiva
quantitat de locals teatrals i companyies són causa d'una oferta inusitada.
Perquè aquesta arribe a ser atractiva i es puguen mantenir els nivells de
competitivitat, es recorre als freqüents canvis de programa. De totes maneres,
dins de les modificacions, el que realment atrau al públic és l'estrena. Les
companyies somien amb una estrena reeixida que proporcionarà tranquil·litat
econòmica per la temporada. Per a aconseguir-ho, pressionen als autors.
Aquests, cansats per l'edat o esgotats per la contínua demanda, es veuen
obligats a repetir fórmules que en algun moment van ser ben rebudes.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -.05pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 18pt; line-height: 115%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -.05pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 18pt; line-height: 115%; text-indent: 35.4pt;">Des de la proclamació de la República en 1931, s'havien
creat companyies teatrals que el seu objectiu era la cultura popular. Amb
aquest esperit van ser fundades “La Barraca”, dirigida per Federico García
Lorca i Eduardo Ugarte, que comptaven amb escenògrafs de la talla de Benjamín
Palencia, Santiago Ontañón, i Manuel Ángeles Ortiz; “El Teatre del Poble”
dirigit per Alejandro Casona i el “Teatre de Fantoches”, guiñol dirigit per
Rafael Dieste i Ramón Gaya. Aquestes dues últimes agrupacions funcionaven en el
marc de les Missions Pedagògiques, organisme oficial creat per a donar a
conèixer als habitants dels pobles espanyols més allunyats no solament el
teatre sinó també el cinema, la literatura, el folklore nacional, la pintura,
la música, etc…</span></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Aquestes companyies van desenvolupar un treball i
activitat molt importants pel que les tractaré, pròximament, en una altra
entrada del blog.</span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 28.3pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 28.3pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Així mateix s'havien creat diversos teatres d'assaig en
els quals els directors s'esforçaven per renovar el repertori i introduir a
Espanya les innovacions portades a l'escena per Gordon Craig o Copeau. Però
sens dubte, l'home de teatre més important de l'època va ser Cipriano Rivas
Cherif –del que m'ocuparé en una futura entrada en el blog-: Director
d'espectacles de la Escuela Nueva l'any 1919; fundador del grup “El Caracol” en
1928; actor en “El Mirlo Blanco”, dirigit per Carmen Monné de Baroja; director
d'escena de la companyia de Margarida Xirgu en el Teatre Espanyol de 1928 a
1935; fundador de l'Estudi Dramàtic del mateix teatre en 1933 i, posteriorment,
del Teatro Escuela de Arte que va presentar en el Teatre María Guerrero al
costat dels músics Enrique Casal Chapí i Felipe Lluch, oferint muntatges d'una
gran qualitat; va rebre el suport de García Lorca en 1935 en el Club Teatral de
Cultura (posteriorment Club Anfístora), dirigit per Pura M. Ucelay en el qual
també va col·laborar.</span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Fora de Madrid, en la resta del país, cal esmentar al
grup d'Adrià Gual i el Teatre de Cambra de Lluís Masriera i Josep María Folch i
Torres, a Barcelona; el Teatro Mínimo de Josefina de la Torre en Las Palmas; la
Companyia Universitària "El Búho", fundada la vespra de la guerra
civil, a València per Max Aub per a la qual escriu “L'aigua no és del cel”
–impromptu electoral escrit i representat en ocasió de les eleccions de 16 de
febrer de 1936 que havien de donar el triomf al Front Popular-. Miguel
Hernández escriu “Los hijos de la piedra”, obra inspirada en l'alçament dels
miners asturians l'any 1934 i Rafael Alberti estrena l'any 1931 “Fermín Galán”,
considerada com la primera obra de teatre revolucionari.</span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però la revolta militar i la guerra civil van transformar
aqueix renaixement cultural de l'Espanya republicana en territori de combat. El
teatre va ser en aquelles circumstàncies no solament un arma més de la lluita,
sinó que va accelerar la crisi que havia començat tant a nivell de creació com
d'organització de la vida escènica.</span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 28.3pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
</div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 28.3pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 28.3pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 28.3pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS5-TA_fFigeROL1iwtNTOYqaplmLkAJg7ExGWp_1Wo-jmxGHqHwG_31QikIb4gEdkxOnSpSzMG0U5iterdw4wez68reh7jXvqhcWI0cPU9eUm-JrjTlyjbLqPfcm8JD-e73ZHtJ2hF4I/s1600/Cartel+Ponsa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS5-TA_fFigeROL1iwtNTOYqaplmLkAJg7ExGWp_1Wo-jmxGHqHwG_31QikIb4gEdkxOnSpSzMG0U5iterdw4wez68reh7jXvqhcWI0cPU9eUm-JrjTlyjbLqPfcm8JD-e73ZHtJ2hF4I/s640/Cartel+Ponsa.jpg" width="456" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "bookman old style" , "serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<div style="text-align: left; text-indent: 0px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Cartell realitzat en 1938 per Ponsa per encarrec del Consejo Central del Teatro.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Cartel realizado en 1938 por Ponsa por encargo del Consejo Central del Teatro</span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 28.3pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El periodo de la Segunda República fue
extraordinariamente fecundo en la composición, puesta en escena y publicación
de obras de teatro. Se registran 1.258 puestas en escena, sólo en Madrid,
durante ese periodo y la lista está incompleta si nos atenemos a las crónicas
de estreno de los periódicos del momento. Toda esta actividad se reparte en más
de treinta salas teatrales en Madrid, cuya población es de aproximadamente un
millón de habitantes. La relación de teatros y cines por habitante es la mayor
de toda Europa. Recalca el interés del público por las obras dramáticas el hecho
de que existan publicaciones especializadas en su difusión: las populares
colecciones “El Teatro Moderno” y “La Farsa” ofrecen semanalmente nuevas piezas,
y a ellas se unen las publicadas por la Sociedad de Autores de España. En pocos
momentos de la historia de este país se puede encontrar una afición semejante
por la lectura de este género, entusiasmo comparable con el que pudo existir en
el Siglo de Oro.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 28.3pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 18pt; line-height: 115%; text-indent: 35.4pt;">La excesiva cantidad de locales teatrales
y compañías son causa de una oferta inusitada. Para que ésta llegue a ser
atractiva y se puedan mantener los niveles de competitividad, se recurre a los
frecuentes cambios de programa. De todos modos, dentro de las modificaciones,
lo que realmente atrae al público es el estreno. Las compañías sueñan con un
estreno exitoso que proporcionará tranquilidad económica por la temporada. Para
lograrlo, presionan a los autores. Estos, cansados por la edad o agotados por
la continua demanda, se ven obligados a repetir fórmulas que en algún momento
fueron bien recibidas.</span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 28.3pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Desde la proclamación de la República en
1931, se habían creado compañías teatrales cuyo objetivo era la cultura
popular. Con este espíritu fueron fundadas “La Barraca”, dirigida por Federico
García Lorca y Eduardo Ugarte, que contaban con escenógrafos de la talla de Benjamín
Palencia, Santiago Ontañón, y Manuel Ángeles Ortiz, “El Teatro del Pueblo”
dirigido por Alejandro casona y el “Teatro de Fantoches”, guiñol dirigido por
Rafael Dieste y Ramón Gaya. Estas dos últimas agrupaciones funcionaban en el
marco de las Misiones Pedagógicas, organismo oficial creado para dar a conocer
a los habitantes de los pueblos españoles más alejados no sólo el teatro sino
también el cine, la literatura, el folclore nacional, la pintura, la música,
etc…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 28.3pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Estas compañías desarrollaron un trabajo
y actividad muy importantes por lo que las trataré, próximamente, en otra entrada
del blog.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 28.3pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Asimismo
se habían creado diversos teatros de ensayo en los que los directores se
esforzaban por renovar el repertorio e introducir en España las innovaciones
llevadas a la escena por Gordon Craig o Copeau. Pero sin duda, el hombre de teatro más importante de la época fue Cipriano Rivas
Cherif –del que me ocuparé en una futura entrada en el blog-: Director de
espectáculos de la Escuela Nueva en el año 1919; fundador del grupo “El
Caracol” en 1928; actor en “El Mirlo Blanco”, dirigido por Carmen Monné de
Baroja; director de escena de la compañía de Margarida Xirgu en el Teatro
español de 1928 a 1935; fundador del Estudio Dramático del mismo teatro en 1933
y, posteriormente, del Teatro Escuela de Arte que presentó en el Teatro María
Guerrero junto a los músicos Enrique Casal Chapí y Felipe Lluch, ofreciendo
montajes de una gran calidad; recibió el apoyo de García Lorca en 1935 en el
Club Teatral de Cultura (posteriormente Club Anfístora), dirigido por Pura M.
Ucelay en el que también colaboró.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 28.3pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Fuera de Madrid, en el resto del país,
cabe mencionar al grupo de Adrià Gual y el Teatre de Cambra de Lluís Masriera y
Josep María Folch i Torres, en Barcelona; el Teatro Mínimo de Josefina de la
Torre en las Palmas; la Compañía Universitaria "El Búho", fundada la
víspera de la guerra civil, en Valencia por Max Aub para la cual escribe “El
agua no es del cielo” –impromptu electoral escrito y representado con ocasión
de las elecciones de 16 de febrero de 1936 que habían de dar el triunfo al
frente Popular-. Miguel Hernández escribe “Los hijos de la piedra”, obra inspirada
en el alzamiento de los mineros asturianos en el año 1934 y Rafael Alberti
estrena en el año 1931 “Fermín Galán”, considerada como la primera obra de
teatro revolucionario.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 28.3pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Pero la sublevación militar y la guerra
civil transformaron ese renacimiento cultural de la España republicana en
territorio de combate. El teatro fue en aquellas circunstancias no sólo un arma
más de la lucha, sino que aceleró la crisis que había comenzado tanto a nivel
de creación como de organización de la vida escénica. <o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
Carme la Socarràhttp://www.blogger.com/profile/06763610655607407200noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7093437696778725302.post-81125756284212190292013-01-09T19:49:00.001+01:002013-01-09T19:49:26.624+01:00SEMPRE ENS QUEDARAN LES SALES<span style="background-color: #f4cccc;"><br /></span>
<span style="background-color: #f4cccc;"><span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"> </span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"> Que la funció de la cultura és fonamental en la construcció democràtica d'una societat és un fet que, a hores d'ara, ningú es qüestiona. </span><br style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;" /><span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"> Que la paraula cultura ha desaparegut dels discursos dels governants i que, quan apareix, és vilment manipulada, és un fet constatable. Així ens llueix el pèl!</span><br style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;" /><span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"> Que la cultura sempre ha sigut i és, -dins del context d'una crisi econòmica, social, política,….. - la germana pobra a la qual li ha tocat ballar amb el més lleig i patir directament les conseqüències d'açò, és alguna cosa que hem vivenciat tots en major o menor mesura. Doncs bé, a la Comunitat Valenciana, al món de la cultura, no solament li ha tocat bregar el bou de la pujada de l'IVA sinó que, a més, li ha tocat ballar amb culturArts: un invent que s'ha tret de la màniga la Generalitat en forma de Decret-llei (7/2012, de 19 d'octubre, del Consell, de Mesures de Reestructuració i Racionalització del Sector Públic Empresarial i Fundacional de la Generalitat) que pretén acomiadar a 300 empleats (40%) dels ens que desapareixen i que són aglutinats entorn de “CulturArts Generalitat” (nova denominació de l'entitat de dret públic “Teatres de la Generalitat”) i aconseguir un estalvi del 20% del pressupost, atès que tots els ens autònoms de la Generalitat Valenciana: Teatres de la Generalitat i instituts de Restauració, Música, Cinematografia o Art Modern, van tancar els seus balanços amb dèficits milionaris, deixant en evidència la forma de gestió dels seus responsables que, en la seua gran majoria, porta lustres al capdavant del càrrec i que el govern de la Generalitat pretén, inexplicablement, mantenir en els llocs de direcció al front de les sis unitats artístiques que s'estableixen: Teatre i Dansa –Inmaculada Gil Lázaro-, Lírica –Helga Schmidt-, Música –Inmaculada Tomás, Audiovisual –Nuria Cidoncha- Conservació i Restauració –carmen Pérez- i Arts Plàstiques –sense candidat@ de moment-</span><br style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;" /><span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"> Enfront d'açò, el sector cultural en general i el teatral en particular proposa treballar en la línia d'economitzar, de funcionar en xarxa, -tant creadors, companyies, productores, gestors, distribuïdors, espais municipals, programadors, actors, ballarins i tècnics-; aprofitant, a més, diferents mostres, festivals i fires que es realitzen de llarg a llarg de les tres províncies, i la creació d'una coordinadora de festivals i mostres, donant cabuda a festivals més alternatius. Al mateix temps aposten per incentivar la coordinació entre les poblacions i companyies per a crear "projectes de residències", de manera que les companyies que treballen en espais públics de manera habitual siguen reconegudes per açò.</span></span></span><br />
<span style="background-color: #f4cccc; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"> Així les coses, veiem la cartellera teatral inundada d'estrenes (quina alegria!) en les sales privades:</span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="background-color: #f4cccc;"><br style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;" /></span>
</span><br />
<ul>
<li><span style="background-color: #f4cccc; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Teatre Micalet: “Eufòria” interpretada per L'Horta Teatre i escrita i dirigida per Roberto García.</span></li>
</ul>
<ul>
<li><span style="background-color: #f4cccc; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"> Sala Ultramar: “Controvèrsia”, de la companyia valenciana Armatoste Teatre. Treball escènic sobre els protagonistes de la vida és somni i La filla de l'aire, de Calderón de la Barca.</span></li>
</ul>
<ul>
<li><span style="background-color: #f4cccc; font-size: large;"><span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;">Teatre Flumen: “La mare pasota” monòleg interpretat per l'actriu Petra Martínez, dirigit per Juan Margallo i escrit per Darío Fo i Franca Rame.</span><span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></span></li>
</ul>
<ul>
<li><span style="background-color: #f4cccc; font-size: large;"><span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;">Sala Russafa: “ Pareja Oberta” de Produccions Imperdibles i escrit per Darío Fo i Franca Rame.</span><span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></span></li>
</ul>
<ul>
<li><span style="background-color: #f4cccc; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Sala Escalante: “El Mag de Oz” per la companyia de Dansa valenciana Ananda Dansa. Espectacle que es va crear en 1999 i ha collit nombrosos reconeixements, com els guardons al millor espectacle de dansa, a la millor composició musical i al millor intèrpret de dansa obtinguts en els Premis dels Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana 2000 i el Premi Max 2001 al millor espectacle infantil.</span></li>
</ul>
<ul>
<li><span style="background-color: #f4cccc; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"> Espai Inestable: “Vila Quitapenas” per la Lola Boreal, espectacle que conjuga dansa i teatre amb arts plàstiques, visuals, tecnologia i, sobretot, persones i bicicletes.</span></li>
</ul>
<ul>
<li><span style="background-color: #f4cccc; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">II Cicle de Miniteatre en el Centre Cultural La Rambleta de València. Des del dijous 22 de novembre de 2012 i fins al dia 20 de gener de 2013 acollirà l'II Cicle de Miniteatre en el qual cada dia es representaran fins a 5 peces teatrals diferents, de les quals hi haurà sis passes.</span></li>
</ul>
<ul>
<li><span style="background-color: #f4cccc; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"> Sala Carme Teatre: “Agnès” un espectacle que combina dansa i teatre, i que a més està englobat dins del Cicle Creadores.</span></li>
</ul>
<ul>
<li><span style="background-color: #f4cccc; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"> Teatro Círculo: "Conciertoencanto", un insòlit one-man xou musical per a veu i violoncel interpretat per Pau de Nut.</span></li>
</ul>
<span style="font-size: large;"><span style="background-color: #f4cccc;"><br style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;" /></span><span style="background-color: #f4cccc;"><span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"> Acabe amb les paraules de Jaime Millás que apareixen en l'últim nombre (fantàstic, com sempre) de </span><span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">“PRIMER
ACTO”: </span><i style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">“ El festival valenciano Russafa
escénica [… ] confirma que ante los tiempos de crisis y escasez de apoyo a la
iniciativa pública, el teatro se está deslizando hacia el cosmos de los
espacios privados, donde la gente vive sus dramas y sus ilusiones a pequeña
escala, para volver de algún modo a las fuentes de la creación escénica”.</i></span></span><br />
<i style="background-color: #f4cccc; font-family: 'Bookman Old Style', serif; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><br /></i>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicW-bc8PhHgkMiliERDf4dn5mEC0g_8A-TxBQMDhH3sihaBDcrfsti1ob2vlmaESESRZAhyys9yzrkWbRAUbArmOFi83JKe1koENPmxviuwGzTUTmj2LrGBLZMeObD8Hy71ptZrsaNrNI/s1600/Manifestaci%C3%B3n+contra+CulturArts+de+los+profesionales+del+mundo+de+la+cultura.jpg" imageanchor="1" style="background-color: #f4cccc; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicW-bc8PhHgkMiliERDf4dn5mEC0g_8A-TxBQMDhH3sihaBDcrfsti1ob2vlmaESESRZAhyys9yzrkWbRAUbArmOFi83JKe1koENPmxviuwGzTUTmj2LrGBLZMeObD8Hy71ptZrsaNrNI/s320/Manifestaci%C3%B3n+contra+CulturArts+de+los+profesionales+del+mundo+de+la+cultura.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<i style="background-color: #f4cccc; font-family: 'Bookman Old Style', serif; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">Concentració en defensa de la cultura, dijous 20 de desembre de 2012, Plaça de la Mare de dèu de València. Foto Levante EMV</i><br />
<br />
<div class="MsoListParagraph" style="margin-bottom: 10.0pt; margin-left: -7.1pt; margin-right: -21.35pt; margin-top: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif";"><i><o:p></o:p></i></span></div>
Carme la Socarràhttp://www.blogger.com/profile/06763610655607407200noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7093437696778725302.post-51419885482686487252012-12-07T20:13:00.000+01:002012-12-07T20:13:35.172+01:00EL CARRO DE TESPIS<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white;"> </span></span><span style="background-color: white;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"> </span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Benvolgudes i benvolguts amics, ací us presente a la meua nova criatura, acabada de parir (seguisc gestant unes altres). Després de diversos anys de passejar per la xarxa darrere d'un blog que estiga dedicat a les Arts Escèniques, he comprovat que no hi ha o, almenys, no els he trobat. Els hi ha especialitzats en tal o qual faceta o vessant teatral, a companyies, actors o grups específics, etc…, és a dir, blogs estancs; però cap que el seu objectiu siga aglutinador.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"> Així que he sentit la necessitat de crear-ho. Tal vegada el meu objectiu i pretensió siguen molt amplis, no ho sé, la mesura me l'anirà donant la criatura mentre es vaja desenvolupant.</span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: white; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><div style="text-align: justify;">
Pretenc que aquest blog siga lloc de trobada per a la reflexió i la informació entorn del Teatre, la Dansa, la Música,… les Arts Escèniques en general. Un lloc on convisquen projectes, muntatges, teoria i investigació i, per descomptat, els vostres comentaris, crítiques, etc… com a espectadors.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Deia Jerzy Grotowski que “el teatre és un camí de vida per a descobrir la vida” i no li faltava raó. Així que com a teatrera que sóc de pensament, paraula, obra i omissió –encara que flirtege amb l'escriptura de tant en tant-, us convide al fet que pugeu al carro de Tespis amb mi i iniciem el viatge junts.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh90jfP3fFL5SgjGkpXM4rUe8W-u38NQ7ece2QSE22acF6eR4LB5y3nXXFk_z1etZT1HMAdt24g3WJdhk11gJ7aEBRjWXoaGV3-P38GW6yYpbwA5kGXdrxOwct_oLYlvW0BpTODxT5YkP4/s1600/-carro-de-tespis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh90jfP3fFL5SgjGkpXM4rUe8W-u38NQ7ece2QSE22acF6eR4LB5y3nXXFk_z1etZT1HMAdt24g3WJdhk11gJ7aEBRjWXoaGV3-P38GW6yYpbwA5kGXdrxOwct_oLYlvW0BpTODxT5YkP4/s1600/-carro-de-tespis.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Us espere. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span>Carme la Socarràhttp://www.blogger.com/profile/06763610655607407200noreply@blogger.com346800 Xàtiva, València, Espanya38.9899566 -0.523547438.9776146 -0.5432884 39.002298599999996 -0.5038064