Que la funció de la cultura és fonamental en la construcció democràtica d'una societat és un fet que, a hores d'ara, ningú es qüestiona.
Que la paraula cultura ha desaparegut dels discursos dels governants i que, quan apareix, és vilment manipulada, és un fet constatable. Així ens llueix el pèl!
Que la cultura sempre ha sigut i és, -dins del context d'una crisi econòmica, social, política,….. - la germana pobra a la qual li ha tocat ballar amb el més lleig i patir directament les conseqüències d'açò, és alguna cosa que hem vivenciat tots en major o menor mesura. Doncs bé, a la Comunitat Valenciana, al món de la cultura, no solament li ha tocat bregar el bou de la pujada de l'IVA sinó que, a més, li ha tocat ballar amb culturArts: un invent que s'ha tret de la màniga la Generalitat en forma de Decret-llei (7/2012, de 19 d'octubre, del Consell, de Mesures de Reestructuració i Racionalització del Sector Públic Empresarial i Fundacional de la Generalitat) que pretén acomiadar a 300 empleats (40%) dels ens que desapareixen i que són aglutinats entorn de “CulturArts Generalitat” (nova denominació de l'entitat de dret públic “Teatres de la Generalitat”) i aconseguir un estalvi del 20% del pressupost, atès que tots els ens autònoms de la Generalitat Valenciana: Teatres de la Generalitat i instituts de Restauració, Música, Cinematografia o Art Modern, van tancar els seus balanços amb dèficits milionaris, deixant en evidència la forma de gestió dels seus responsables que, en la seua gran majoria, porta lustres al capdavant del càrrec i que el govern de la Generalitat pretén, inexplicablement, mantenir en els llocs de direcció al front de les sis unitats artístiques que s'estableixen: Teatre i Dansa –Inmaculada Gil Lázaro-, Lírica –Helga Schmidt-, Música –Inmaculada Tomás, Audiovisual –Nuria Cidoncha- Conservació i Restauració –carmen Pérez- i Arts Plàstiques –sense candidat@ de moment-
Enfront d'açò, el sector cultural en general i el teatral en particular proposa treballar en la línia d'economitzar, de funcionar en xarxa, -tant creadors, companyies, productores, gestors, distribuïdors, espais municipals, programadors, actors, ballarins i tècnics-; aprofitant, a més, diferents mostres, festivals i fires que es realitzen de llarg a llarg de les tres províncies, i la creació d'una coordinadora de festivals i mostres, donant cabuda a festivals més alternatius. Al mateix temps aposten per incentivar la coordinació entre les poblacions i companyies per a crear "projectes de residències", de manera que les companyies que treballen en espais públics de manera habitual siguen reconegudes per açò.
Així les coses, veiem la cartellera teatral inundada d'estrenes (quina alegria!) en les sales privades:
- Teatre Micalet: “Eufòria” interpretada per L'Horta Teatre i escrita i dirigida per Roberto García.
- Sala Ultramar: “Controvèrsia”, de la companyia valenciana Armatoste Teatre. Treball escènic sobre els protagonistes de la vida és somni i La filla de l'aire, de Calderón de la Barca.
- Teatre Flumen: “La mare pasota” monòleg interpretat per l'actriu Petra Martínez, dirigit per Juan Margallo i escrit per Darío Fo i Franca Rame.
- Sala Russafa: “ Pareja Oberta” de Produccions Imperdibles i escrit per Darío Fo i Franca Rame.
- Sala Escalante: “El Mag de Oz” per la companyia de Dansa valenciana Ananda Dansa. Espectacle que es va crear en 1999 i ha collit nombrosos reconeixements, com els guardons al millor espectacle de dansa, a la millor composició musical i al millor intèrpret de dansa obtinguts en els Premis dels Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana 2000 i el Premi Max 2001 al millor espectacle infantil.
- Espai Inestable: “Vila Quitapenas” per la Lola Boreal, espectacle que conjuga dansa i teatre amb arts plàstiques, visuals, tecnologia i, sobretot, persones i bicicletes.
- II Cicle de Miniteatre en el Centre Cultural La Rambleta de València. Des del dijous 22 de novembre de 2012 i fins al dia 20 de gener de 2013 acollirà l'II Cicle de Miniteatre en el qual cada dia es representaran fins a 5 peces teatrals diferents, de les quals hi haurà sis passes.
- Sala Carme Teatre: “Agnès” un espectacle que combina dansa i teatre, i que a més està englobat dins del Cicle Creadores.
- Teatro Círculo: "Conciertoencanto", un insòlit one-man xou musical per a veu i violoncel interpretat per Pau de Nut.
Acabe amb les paraules de Jaime Millás que apareixen en l'últim nombre (fantàstic, com sempre) de “PRIMER ACTO”: “ El festival valenciano Russafa escénica [… ] confirma que ante los tiempos de crisis y escasez de apoyo a la iniciativa pública, el teatro se está deslizando hacia el cosmos de los espacios privados, donde la gente vive sus dramas y sus ilusiones a pequeña escala, para volver de algún modo a las fuentes de la creación escénica”.
Concentració en defensa de la cultura, dijous 20 de desembre de 2012, Plaça de la Mare de dèu de València. Foto Levante EMV
Ja coneixes la meua opinió sobre les subvencions, quan es depèn d'una subvenció d'alguna manera s'està supeditat a les ordres i gustos de qui la dóna. Tanmateix no podem consentir que amb els diners públics, amb els diners de tots, es pague una cultura que només reproduïsca les idees polítiques del partit en el poder i que s'utilitze per desfer la xarxa cultural que la nostra societat genera d'una forma espontània, al marge dels partits polítics.
ResponEliminaAquest polítics d'avui confonen servir al poble amb servir-se del poble.